El vi sense sulfitos afegits és una opció, però el vi completament lliure de sulfitos no existeix, ja que la fermentació els genera de manera natural. Totes les ampolles porten l'etiqueta «conté sulfitos», però això no sempre indica que s'hagen afegit.
Els sulfitos, derivats del diòxid de sofre (SO₂), actuen com a antioxidants, protegint el vi de l'oxidació, i com a antimicrobians, frenant bacteris i llevats indesitjables. Sense ells, el vi seria una beguda molt fràgil.
La normativa europea exigeix indicar «conté sulfitos» quan el vi supera els 10 mg/l de SO₂ total. La fermentació alcohòlica produeix sulfitos de forma natural, superant sovint aquest llindar. Per això, fins i tot els vins naturals i ecològics porten l'avís.
Els límits màxims legals són de 150 mg/l per a vins negres i 200 mg/l per a blancs i rosats. Els vins ecològics tenen límits més estrictes (100 i 150 mg/l respectivament). La tendència general del sector és reduir-ne la quantitat.
El mite que els sulfitos causen mal de cap no es sosté, ja que els vins blancs, que porten més sulfitos, rarament s'associen amb aquest símptoma, a diferència dels negres. Existeix sensibilitat a aquests compostos en una minoria de persones, però amb símptomes diferents.
Els sulfitos es troben en molts altres aliments com fruites desecades, sense generar la mateixa desconfiança que en el vi. La seva mala fama és específica del vi, suggerint un component cultural més que químic.
Els vins sense sulfitos afegits són una opció que implica mínima intervenció, però són més inestables, evolucionen més ràpid i són més sensibles al transport i a la calor. Convé beure'ls joves i conservar-los adequadament.
Els elaboradors poden explicar el seu criteri sobre l'ús de SO₂. Preguntar a la bodega és una manera d'entendre millor el procés.
