El mes d'agost és un període tradicional de festes a Requena, i per aprofundir en esta tradició, el Document del Mes d'enguany explora com els regidors requenenses van organitzar les celebracions pels naixements reials ocorreguts en 1601 i 1607. En el segle XVII, els dies festius no sols eren religiosos, sinó que també incloïen celebracions civils, especialment aquelles vinculades a la monarquia, com casaments, entronitzacions, defuncions o naixements d'hereus.
La concepció d'un hereu era crucial per a la continuïtat de la dinastia i per a forjar aliances europees. En 1601, el naixement de la primera filla de Felip III d'Espanya i Margarida d'Àustria-Estíria, Ana María d'Àustria, va ser motiu d'efusiva celebració. El monarca va enviar un missatge als requenenses agraint el naixement, i seguint la seua voluntat, els regidors van preparar diversos esdeveniments.
Segons els acords municipals, les festes incloïen una processó a càrrec dels arciprestes, acompanyada pel repicar de campanes. La participació de l'Església era fonamental, entremesclant l'esdeveniment polític profà amb la veneració religiosa, una característica de les societats sacralitzades de l'Antic Règim. A més, els oficis havien de mostrar les seues “invencions”, un desfile de carros decorats segons les professions, i eixir disfressats amb màscares, sempre amb permís de l'alcalde major. També es va ordenar als veïns encendre luminàries a les finestres i fer focs als carrers per il·luminar la vila, amb penes de sis maravedís per a qui no ho fes. El no participar en les invencions comportava una pena de deu mil maravedís per a tots els oficials de l'ofici.
La música, a càrrec dels ministriles, va acompanyar espectacles com una corrida de bous, per a la qual es van adquirir quatre bous. També es van organitzar espectacles cavallerescos, incloent la “correr sortija”, un joc d'habilitat consistent a ensartar un anell amb una llança des del cavall al galop, i l'estafermo, un ninot armat que atacava el genet. Estos jocs, juntament amb danses i música, van conformar les celebracions pel naixement de la infanta.
El finançament dels esdeveniments va ser gestionat per l'alférez major Miguel de Zapata i el regidor Francisco Ferrer, amb un cost total de 636,5 reals (21.640,5 maravedís), finançat principalment pel lloguer de deveses i valls.
En 1607, es va repetir la fórmula per al naixement de l'infant Carles d'Àustria, amb una processó, l'encesa de luminàries i celebracions de dances i balls. Es van repetir espectacles com bous, mascarades, invencions i repics de campanes, mantenint la tradició festiva de la vila.
“"fue nuestro señor servido de alunbrar de una hija a la sereníssima rreina mi muy cara y muy amada muger porque le he dado y doy infinitas graçias y quedo con el contentamiento que es rraçón"
