La proposta artística busca una aproximació a les conseqüències de la DANA a través del contacte amb el fang, l’escolta de la matèria i l’atenció a les empremtes que el desastre deixa en la vida quotidiana. El taller va convidar el públic a detindre’s davant del pes, la humitat, les resistències i les esquerdes que el material presenta.
Segons l'autor, “treballar amb el fang es converteix així en una manera de deixar-se afectar pel que ocorre entre les mans ja que cada gest respon a un material que ofereix possibilitats, però també imposa límits i altera les intencions de qui el toca.”
Des d’esta escolta, el taller es va acostar a allò espectral: les absències, els records i les experiències que continuen presents encara que ja no tinguen una forma visible. La retirada de l’aigua i la neteja dels carrers després del desastre no esborren tot el que ha passat, ja que persistixen marques en els espais, en els cossos i en les relacions, així com silencis i preguntes que encara no troben paraules.
