La Serra Calderona, un dels principals pulmons verds de la Comunitat Valenciana, ha patit històricament nombrosos incendis i conats. Estes circumstàncies han deixat una cicatriu de més de 12.000 hectàrees calcinades en el seu cor forestal, posant en perill recurrent municipis com Gátova, Olocau, Marines, Llíria, Segorbe i Altura.
El parc natural i els seus voltants han vist la seua massa forestal devorada per una combinació de fenòmens meteorològics adversos, imprudències humanes i episodis intencionats. La dècada dels noranta va ser especialment crítica, amb un devastador incendi l'agost de 1994 que va arrasar prop de 10.000 hectàrees. Este foc, originat a la província de València, va afectar principalment la província de Castelló, amb 5.050 hectàrees perdudes. Altres focs notables d'eixa època inclouen els de Marines i Olocau (1993) i Estivella (1991).
Més recentment, l'estiu de 2004 va veure un greu incendi a Serra, Náquera i Segart, que va destruir 720 hectàrees de monte adult. En juny de 2017, un llamp latent va provocar un incendi a Gátova que va calcinar més de 1.400 hectàrees, moltes dins de l'àrea protegida, i el fum va arribar fins a Mallorca.
A més dels incendis interns, la Calderona s'enfronta a la constant amenaça de grans focs limítrofs. El terrible incendi d'Andilla en 2012 va afectar quasi 25.000 hectàrees a les comarques dels Serrans i l'Alt Palància. Posteriorment, el foc de Bejís en 2022 va arrasar 19.000 hectàrees. Ambdós incendis, que sumen prop de 44.000 hectàrees, van arribar a tocar els termes municipals d'Altura i Segorbe, molt prop del parc natural.
Malgrat la ràpida resposta dels equips d'emergència en molts casos, la vulnerabilitat de la Calderona continua sent màxima. L'acumulació de biomassa, la sequera prolongada i la pressió territorial mantenen este espai protegit en una situació de risc constant, especialment quan les temperatures s'eleven.
