El barranc del Carraixet, en alerta per foc i riuades per la vegetació invasora

L'incendi recent al barranc posa de manifest la preocupació dels municipis de l'Horta Nord per la proliferació de canyes i el risc associat.

Imatge genèrica d'un barranc sec amb vegetació invasora i fum al fons.
IA

Imatge genèrica d'un barranc sec amb vegetació invasora i fum al fons.

Un incendi recent al barranc del Carraixet ha tornat a centrar l'atenció sobre la vegetació abundant i les canyes invasores que preocupen els municipis de l'Horta Nord, alertant del risc de foc i possibles avingudes.

Les flames declarades esta setmana al barranc del Carraixet, entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, han reavivat la inquietud que afecta des de fa mesos els municipis travessats pel curs fluvial. La densa vegetació, i en particular la proliferació de canyes invasores, genera una doble preocupació entre diversos ajuntaments: el risc d'incendis durant els mesos de sequera i la possibilitat d'avingudes quan retornen les pluges intenses.
L'episodi d'incendi, que va obligar a desplegar mitjans terrestres i aeris i va activar la Situació 0 del Pla Especial front al Risc d'Incendis Forestals, ha retornat el focus a un barranc clau per al nord de l'àrea metropolitana de València. Des de fa mesos, diferents consistoris reclamen actuacions urgents per al seu manteniment.
L'Ajuntament de Gátova ha sigut una de les veus més insistents, alertant ja la primavera passada sobre l'acumulació de canyes invasores, que havien convertit trams del barranc en una autèntica "selva". La preocupació no es limitava només a les riuades, sinó també al risc de propagació d'incendis en un entorn forestal proper a la Sierra Calderona.
S'han executat algunes actuacions en trams com els d'Olocau i Bétera, on la Generalitat ha realitzat treballs de neteja i conservació. No obstant això, els municipis aigües avall, com Alboraia, continuen reclamant intervencions. L'alcalde d'Alboraia, Miguel Chavarría, manté un contacte constant amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), organisme competent, per a sol·licitar les actuacions necessàries davant l'abundant vegetació.
Chavarría també ha plantejat la col·laboració dels ajuntaments en les tasques de neteja, una reivindicació a la qual s'han sumat altres alcaldes, com el de Tavernes Blanques.
La percepció del risc ha canviat notablement des de la Dana del 29 d'octubre de 2024. Els municipis riberencs han reforçat els seus protocols i la coordinació davant emergències, considerant tant els episodis de pluges intenses com les onades de calor.
El manteniment dels cursos fluvials també planteja un debat competencial. Mentre els ajuntaments assenyalen la CHJ, esta recorda que la prevenció d'incendis i la gestió de residus també són responsabilitats autonòmiques i locals. La CHJ defensa criteris tècnics i ambientals per a la gestió de la vegetació, qüestionant que la seua retirada indiscriminada garantisca major protecció davant inundacions.
Mentrestant, els municipis afectats pel Carraixet demanen actuacions coordinades. L'incendi d'esta setmana subratlla l'advertiment repetit per alguns alcaldes: l'estat del barranc genera preocupació tant davant la pluja com davant les altes temperatures.