Un major consum d'aliments ultraprocessats per part de la mare durant l'embaràs i determinades condicions socioeconòmiques s'associen amb un major consum d'aquests productes en la infància i al començament de l'adolescència. Entre els menors, passar més temps davant de la televisió i realitzar menys activitat física també estan relacionats amb un consum més elevat. Així ho mostra un estudi de la Unitat d'Epidemiologia de la Nutrició (EPINUT) de la UMH, realitzat en el marc del Projecte INMA Infància i Medi Ambient.
Els aliments ultraprocessats, definits com a productes industrials amb additius i baix valor nutricional (refrescos, aperitius, bolleria industrial, etc.), representaven de mitjana el 25,4 % dels aliments consumits diàriament pels xiquets de 8 anys i el 20,2 % als 12 anys. Els productes dolços eren el principal grup consumit. L'estudi va analitzar 1.565 parelles mare-fill quan els menors tenien uns 8 anys i 314 quan tenien aproximadament 12 anys, procedents d'Astúries, Gipuzkoa, Sabadell i València.
Així mateix, es va observar que als 8 anys el consum era més freqüent entre els xiquets les mares dels quals havien consumit més ultraprocessats durant l'embaràs i pertanyien a categories ocupacionals més desfavorides. També s'associava amb ser xiquet i passar més temps veient la televisió. A la edat de 12 anys, es mantenien les associacions amb el consum matern durant l'embaràs i el temps davant del televisor, mentre que una major activitat física i que la mare tinguera estudis universitaris es correlacionaven amb una menor probabilitat de consumir ultraprocessats.
Els autors consideren que aquests resultats, que no demostren causalitat directa sinó associacions, poden contribuir al disseny d'intervencions de salut pública. Aquestes podrien combinar educació nutricional, suport a les famílies, reducció de desigualtats socioeconòmiques i mesures per disminuir l'exposició infantil a la publicitat d'aliments poc saludables.
En l'estudi, publicat en BMC Public Health, han participat investigadors de diverses institucions, incloent-hi l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL) i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), amb finançament públic de la Unió Europea i la Generalitat Valenciana.
