La situació es torna especialment crítica durant l'estiu, una època en què moltes explotacions incrementen les seues necessitats d'aigua, energia, combustible i altres insums. Les dades oficials del Ministeri d'Agricultura revelen que l'índex general de preus pagats pels béns i servicis utilitzats en l'activitat agrària se situa en 129,54 (amb 2020 com a base 100), indicant que els inputs agraris són prop d'un 30% més cars en termes generals. No obstant això, alguns costos clau han experimentat pujades molt més pronunciades.
Els carburants acumulen un encariment superior al 90% des de 2020, mentre que els fertilitzants han pujat un 82% i l'energia un 48%. Altres increments significatius inclouen la conservació i reparació de maquinària (+39%), els productes fitosanitaris (+29%) i les despeses generals (+28%). L'escalada dels fertilitzants, especialment els nitrogenats que costen més del doble que fa quatre anys, és particularment preocupant. Per exemple, la urea ha passat de 52,69 a 72,84 euros per cada 100 quilos en un any, un augment del 38%.
Aquesta conjuntura afecta tant els cultius de regadiu, on s'incrementen els costos hídrics i energètics del bombatge, com els de secà, on pesen el combustible, la maquinària i els fertilitzants. En el sector ramader, les despeses diàries d'alimentació, aigua i atenció als animals mantenen elevats els costos d'alimentació, carburants, electricitat i servicis veterinaris.
La Unió Llauradora també assenyala que la inflació dels costos no es reflecteix adequadament en els preus que reben els productors. Mentre els carburants i fertilitzants superen els nivells de 2020 en un 90% i 82% respectivament, els preus en origen de molts productes no compensen aquest increment. Els diferencials entre preus en origen i destí són del 321% en el cas del carabassí, 385% en la lletuga, 424% en la llimona i 423% en el porc, evidenciant la necessitat de reforçar la cadena alimentària per a garantir una remuneració justa.
Davant d'aquesta situació, l'organització reclama l'aplicació efectiva de la Llei de la Cadena Alimentària per a evitar que el sector més dèbil suporte desproporcionadament els increments de costos. Carles Peris, secretari general de la Unió, destaca que "produir aliments costa hui molt més que fa sis anys i molts d'eixos sobrecostos els assumeix directament l'agricultor o el ramader".
Com a mesures estructurals, la Unió demana la creació d'un gasoil professional agrari amb fiscalitat reduïda, així com mesures per a abaratir la factura energètica mitjançant l'impuls de l'autoconsum, les energies renovables i la modernització dels sistemes de reg. També sol·licita actuacions davant l'encariment dels fertilitzants i una estratègia per a reduir la dependència exterior de matèries primeres essencials.
