L'IATA-CSIC investiga la contaminació post-DANA i desenvolupa solucions

Participació en estudis sobre efectes ambientals i creació d'un tractament antifúngic per a vivendes afectades.

Imatge genèrica de sediments i aigua contaminada després d'una inundació.
IA

Imatge genèrica de sediments i aigua contaminada després d'una inundació.

L'IATA-CSIC ha participat en estudis que analitzen la contaminació de l'aigua, sediments i pols arran de les inundacions de la DANA del 2024, coordina un projecte europeu per restaurar ecosistemes i ha contribuït a un tractament antifúngic per a vivendes.

Les inundacions provocades per la DANA d'octubre de 2024 a la província de València van deixar importants conseqüències ambientals i en les vivendes afectades. Dos anys després, la investigació permet conéixer millor alguns d'estos efectes i avançar en el desenvolupament d'eines per a la recuperació de les zones danyades.
L'Institut de Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC) ha participat en estudis sobre la presència de contaminants en l'aigua, els sediments i el pols. A més, coordina el projecte europeu FLOWSAFE, que desenvoluparà solucions per a restaurar ecosistemes degradats, i ha col·laborat amb altres centres del CSIC en una formulació antifúngica patentada per a eliminar el mohí en superfícies afectades per la humitat.
Les inundacions van provocar el col·lapse de depuradores i xarxes de clavegueram en l'entorn de l’Albufera, alliberant aigües residuals sense tractar. Un estudi del CEBAS-CSIC i l'IATA-CSIC, amb participació de l'ICMAN-CSIC i l'IDAEA-CSIC, va avaluar la qualitat de l'aigua i els sediments del Parc Natural de l’Albufera i dels barrancs del Poyo i Picassent.
Els anàlisis microbiològics van detectar un augment d'indicadors de contaminació fecal, com Escherichia coli, i virus entèrics. "Estos resultats van confirmar una important entrada d'aigües residuals després de les inundacions. Encara que els nivells de contaminació van disminuir amb el temps, diversos indicadors seguien sent més alts del normal mig any després", explica Ana Allende, investigadora del CEBAS-CSIC.
La contaminació química general es va situar entre nivells baixos i moderats, tot i que es van identificar punts concrets amb major acumulació de contaminants, especialment en zones influenciades per l'activitat urbana i agrícola de la rambla del Poyo. La recuperació va ser desigual, ja que els sediments van conservar focus localitzats de contaminació que podrien tornar a mobilitzar-se.
El treball, publicat en la revista Journal of Hazardous Materials, demostra que els humedals mediterranis com l’Albufera són vulnerables a fenòmens meteorològics extrems. Els autors destaquen la necessitat de millorar la resiliència de les infraestructures de sanejament i gestió d'inundacions, i subratllen que analitzar només l'aigua no és suficient per avaluar la recuperació d'un ecosistema.
Un altre estudi de l'IATA-CSIC va analitzar mostres de sediments i pols. Els resultats revelen que el fang contenia més microorganismes potencialment patògens com Salmonella o E. coli, mentre que el pols contenia el doble de microplàstics per gram que els sediments. El pols, a més, presentava partícules més petites, augmentant el seu potencial de dispersió per l'aire.
"Les inundacions no només desplacen contaminants, sinó que també poden redistribuir-los entre distints compartiments ambientals, creant vies d'exposició per a les persones i els ecosistemes", remarca María José Fabra, investigadora de l'IATA-CSIC.
Per a fer front a la proliferació de mohí en edificis afectats per la humitat, investigadors de l'IATA-CSIC, el CENIM-CSIC i l'IETcc-CSIC han desenvolupat una formulació antifúngica patentada. El tractament combina alcohols i un compost antimicrobià, és d'aplicació senzilla i té un cost inferior a alternatives comercials.
L'eficàcia del producte es va avaluar front a quinze espècies de fongs filamentosos aïllats en vivendes afectades. Els assajos van mostrar que la formulació inhibia per complet la formació d'espores i reduïa significativament el seu desenvolupament. "Disposar de tractaments eficaços i duradors facilita la recuperació segura de les vivendes afectades", assenyala Ana Rosa Ballester, investigadora de l'IATA-CSIC.
El projecte europeu FLOWSAFE, coordinat per l'IATA-CSIC, reunirà a 13 socis de sis països fins al 2030 per desenvolupar una plataforma modular que combinarà tècniques de biorremediació, solucions basades en la naturalesa, sensors intel·ligents i intel·ligència artificial per restaurar ecosistemes afectats per contaminants complexos.
El projecte actuarà sobre sediments i columna d'aigua, centrant-se en metalls, microplàstics, productes farmacèutics i pesticides. "El nostre objectiu és desenvolupar eines que permeten restaurar estos espais de forma més ràpida, eficaç i adaptada a cada territori", explica Marta Arroyo, investigadora de l'IATA-CSIC i coordinadora del projecte.
FLOWSAFE validarà les tecnologies en tres zones europees afectades per inundacions: l’Albufera de València, la subcuenca del riu Kaczawa (Polònia) i la subcuenca del riu Meža (Eslovènia). El projecte també incorporarà sistemes d'observació de la Terra i sensors per monitoritzar la contaminació en temps real.
Informació elaborada a partir de la font oficial: IATA-CSIC (Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos) (30/10/2026)