La dieta i la microbiota influeixen en la comunicació entre l'intestí i el cervell

Una investigadora de l'IATA-CSIC detalla com l'alimentació i els bacteris intestinals afecten la conducta i la salut metabòlica.

Imatge genèrica d'un cultiu bacterià en una placa de Petri en un laboratori.
IA

Imatge genèrica d'un cultiu bacterià en una placa de Petri en un laboratori.

La investigadora postdoctoral Marina Romaní, de l'IATA-CSIC, ha presentat els últims avenços sobre com la dieta i els microorganismes intestinals influeixen en l'eix intestí-cervell, afectant la conducta alimentària i la salut metabòlica.

La investigadora postdoctoral Marina Romaní, del grup de Microbioma i Innovació en Nutrició i Salut de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), ha protagonitzat un seminari titulat “El diàleg entre l'intestí i el cervell a través de la dieta i la microbiota”. En la sessió, ha presentat diferents avenços sobre la influència de l'alimentació i els microorganismes intestinals en la interacció entre tots dos òrgans.
Romaní ha explicat com l'eix intestí-cervell participa en la regulació de la conducta alimentària i com certs factors durant les primeres etapes de la vida poden condicionar la relació amb el menjar en l'edat adulta. Ha exposat resultats que relacionen l'estrès primerenc i una dieta materna rica en greixos i sucres amb una major motivació per consumir aliments hipercalòrics, així com amb canvis en els circuits cerebrals vinculats a la recompensa.
La investigadora també ha abordat el potencial de la microbiota intestinal com a eina per a millorar la salut metabòlica. Entre els exemples presentats, ha destacat el paper de Phascolarctobacterium faecium, una bacteria que en models experimentals ha mostrat capacitat per a reduir la ingesta i prevenir la guanyada de pes. Així mateix, ha explicat els avenços en l'estudi de Hodemanella biformis, que pot reduir la resposta glucèmica després de la ingesta a través de mecanismes relacionats amb l'hormona GLP-1. Aquests resultats obrin noves preguntes sobre la participació de l'eix intestí-cervell en el control de la glucosa.
La xarrada ha repassat també les vies que permeten la comunicació entre l'intestí i el cervell, especialment a través del sistema nerviós entèric i el nervi vague. Per últim, ha introduït noves línies d'investigació sobre la relació entre dieta, microbiota, senyalització nerviosa i dolor crònic, ampliant l'estudi d'aquest eix més enllà de la salut metabòlica cap a altres àmbits, com la salut mental.
Informació elaborada a partir de la font oficial: IATA-CSIC (Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos) (30/10/2026)