Durant vint anys, la bacteria Legionella pneumophila va persistir en la xarxa d'aigua d'un edifici residencial malgrat les mesures de desinfecció aplicades. L'anàlisi d'este cas ha permés descobrir com una infraestructura d'aigua pot afavorir l'aparició i expansió de noves variants bacterianes amb característiques que incrementen la seua capacitat de supervivència i dispersió. El descobriment, publicat en la revista científica Water Research, aporta noves evidències sobre el paper dels sistemes de distribució d'aigua en l'evolució de patògens rellevants per a la salut pública.
L'equip investigador va analitzar un cas excepcional de contaminació perllongada en la xarxa d'aigua d'una instal·lació residencial. Durant dos dècades, la bacteria va aconseguir mantindre's en el sistema malgrat tractaments convencionals com la hipercloració i els xocs tèrmics. Van identificar una nova variant recombinant de Legionella pneumophila, originada per la combinació de material genètic d'altres variants presents en la instal·lació. Esta nova línia va arribar a representar més del 80 % de la població bacteriana detectada i va ser l'única identificada en els casos de legionel·losi associats a l'edifici.
Per a reconstruir la seua evolució, es va combinar vigilància genòmica, anàlisi comparativa de genomes, models d'infecció cel·lular i tècniques de caracterització tridimensional de biofilms. Els anàlisis evolutius situen l'origen de la nova variant al voltant de la posada en funcionament de l'edifici, suggerint que la pròpia infraestructura va afavorir la seua aparició. «A diferència de les variants originals, la nova variant va mostrar diferències marcades, tant en la seua capacitat de dispersió per l'aigua —és més dispersa i menys adherent— com en la seua capacitat per a infectar en el laboratori, reproduint-se més», explica Mireia Coscolla, investigadora de l'I2SysBio i una de les autores de l'article.
La investigació demostra que les instal·lacions d'aigua poden actuar com a entorns d'evolució bacteriana. Els biofilms, estructures formades per comunitats microbianes que s'adhereixen a superfícies, juguen un paper important en la persistència dels microorganismes. Fernando González Camacho, investigador del Centre Nacional de Microbiologia de l'ISCIII, destaca que el treball combina dues dècades de vigilància epidemiològica amb tècniques genòmiques avançades. «Hem trobat una cepa exclusiva d'esta instal·lació que, per un procés de recombinació, ha adquirit capacitats noves que li permeten persistir», assenyala.
Els resultats tenen implicacions per a la vigilància i el control de la Legionel·la pneumophila. L'estudi indica que la persistència perllongada, les condicions ambientals de les xarxes de distribució i els processos de recombinació genètica poden afavorir l'aparició de variants adaptades a instal·lacions concretes. Per això, l'equip investigador considera necessari reforçar la vigilància genòmica a llarg termini en els sistemes d'aigua i complementar-la amb anàlisis de les característiques biològiques de les bacteries per a identificar de forma primerenca noves variants.
