Esta ferramenta s'ha aplicat al foc de Begís (Castelló) de 2022, que va cremar 18.538 hectàrees. Segons l'estudi, este incendi va tindre un impacte en el calfament global equivalent a 626.000 tones de diòxid de carboni (CO₂). Esta xifra supera les emissions anuals de la ciutat de València i representa prop del 0,22% de les emissions anuals d'Espanya.
La investigació, publicada en la revista científica Fire, ha sigut duta a terme per Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva (ITACA-UPV), amb la col·laboració de Mauricio Acuna (Luke). "Els resultats posen de manifest que els incendis forestals no només generen pèrdues econòmiques, mediambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un impacte considerable en el clima", afirma Van den Berg Sesma, investigadora principal i autora de l'estudi.
Quan un bosc crema, part del carboni emmagatzemat durant anys en la vegetació s'allibera a l'atmosfera com a gasos d'efecte hivernacle. A més, la pèrdua de coberta forestal pot disminuir temporalment la capacitat de l'ecosistema per a absorbir CO₂. "El calfament global, derivat del canvi climàtic, crea condicions que augmenten el risc d'incendis, i estos, al seu torn, alliberen gasos d'efecte hivernacle i redueixen la capacitat d'absorció de carboni dels ecosistemes", explica Lorenzo-Sáez.
Per això, els autors subratllen la importància de combatre els incendis de gran magnitud no sols amb extinció, sinó també amb prevenció, adaptació al canvi climàtic i gestió forestal sostenible. Una de les innovacions clau de la investigació és la consideració de la diversitat del paisatge mediterrani.
La metodologia combina imatges de satèl·lit Sentinel-2 amb dades sobre la biomassa prèvia a l'incendi, el tipus de vegetació i la intensitat de la crema. "A diferència dels models que assignen un únic tipus de vegetació a cada zona, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents cobertes vegetals en la mateixa àrea", detalla Oliver-Villanueva. Això permet una representació més realista de paisatges on conviuen coníferes, matolls, vegetació herbàcia i arbres de fulla caduca.
Les zones amb coníferes, especialment si estaven barrejades amb matolls i vegetació herbàcia, van ser les que més van contribuir a les emissions. L'estudi demostra que no n'hi ha prou amb saber les hectàrees cremades per a calcular la petjada climàtica d'un incendi; cal conéixer la vegetació present, la biomassa i la intensitat de la crema.
Victoria Lerma-Arce assenyala que "els resultats del foc de Begís mostren que, en general, les emissions més altes es van concentrar en les àrees més greument afectades. Les zones amb danys alts i moderats-alts van sumar més del 81% de les emissions estimades". Esta informació és útil per a la gestió preventiva, ja que permet identificar àrees i tipus de vegetació que podrien generar les majors emissions.
Els autors destaquen que la metodologia pot millorar els inventaris nacionals i regionals de gasos d'efecte hivernacle i aplicar-se a altres grans incendis mediterranis, sempre que hi haja informació adequada sobre vegetació i biomassa. La investigació ha comptat amb el suport dels projectes europeus INFORMA Forests i URBAN-FLOW.
