El centre INGENIO, mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), participa en un estudi que ha establit variables i mètodes comuns per a obtindre dades científiques comparables sobre els ecosistemes europeus. El sistema proposat integra l'observació del sòl, l'aigua, la biodiversitat i l'atmosfera amb l'estudi de les interaccions entre la natura i la societat.
L'observació dels canvis ambientals a llarg termini és fonamental per a entendre fenòmens com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la degradació dels ecosistemes. No obstant això, les diferències en les variables, mètodes i protocols utilitzats per distints grups de recerca dificulten la comparació de les dades obtingudes. Per a superar aquestes limitacions, s'ha desenvolupat un sistema comú d'observació que es podrà aplicar en la infraestructura europea eLTER RI, una gran infraestructura científica repartida per 20 països.
En la Comunitat Valenciana, la xarxa compta amb tres parcel·les dedicades al seguiment continuat de boscos d'alzines i pi carrasco. L'estudi, publicat en la revista científica Earth’s Future, ha sigut firmat per 45 investigadors i investigadores d'institucions europees. Pablo F. Méndez, investigador d'INGENIO, explica que "esta iniciativa reunix equips de diferents països en un marc comú d'observació que permet comparar informació entre regions i millorar la comprensió dels grans canvis ambientals en curs".
El sistema, anomenat Marc per a l'Observació Estàndard, ha sigut desenvolupat per equips de 25 països europeus i proposa variables i mètodes per a generar informació comparable a llarg termini en cinc àmbits: sòls i geologia; aigua; biodiversitat; atmosfera; i activitat humana. A diferència d'altres sistemes, incorpora explícitament les interaccions entre ecosistemes i societats, considerant elements com els canvis d'ús del sòl, les dinàmiques socioeconòmiques o els serveis ecosistèmics.
"Este sistema permetrà generar dades més comparables i útils per a abordar reptes ambientals complexos des d'una perspectiva integrada", destaca Méndez. "És important que les infraestructures científiques europees incorporen no només informació ecològica i climàtica, sinó també les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques que influïxen en els territoris", conclou l'investigador.
Paral·lelament, investigadors d'INGENIO han participat en el desenvolupament d'un instrument per a analitzar la governança socioecològica, incloent-hi els actors implicats, els processos de presa de decisions i les estructures institucionals que condicionen la gestió de recursos naturals.
