La sonda europea Hera va arribar ahir, 4 de novembre, al seu destí després de dos anys de viatge. El seu objectiu és estudiar el sistema binari Didymos, format per un asteroide principal de 800 metres de diàmetre i una petita lluna, Dimorphos, de 150 metres. El 26 de setembre de 2022, la missió DART va impactar contra Dimorphos, modificant la seua òrbita i convertint-lo en el primer objecte del sistema solar la trajectòria del qual ha sigut alterada per l'acció humana.
Segons explica Adriano Campo Bagatin, catedràtic de la UA i membre de l'equip coordinador de la missió, cal estudiar a fons el sistema per observar l'efecte de la col·lisió de DART. Es vol comprovar si es va crear un cràter, si es va deformar Dimorphos, analitzar la seua estructura interna mitjançant sondeo radar i si la col·lisió va afectar també a Didymos.
Fins al 2 de juny de 2027, Hera realitzarà observacions in situ. Transporta dos nanosatèl·lits, Juventas i Milani, que es desplegaran al gener de 2027. Juventas incorporarà un radar per a una tomografia completa de Dimorphos, mentre que Milani mesurarà micropartícules de pols. Aquestes dades, juntament amb les imatges i anàlisis espectroscòpiques de Hera, contribuiran a la defensa planetària.
El Grup de Ciències Planetàries de la UA participa en l'estudi de l'estructura interna dels asteroides i en l'anàlisi del material llançat per l'impacte de DART. La missió permetrà aprofundir en l'estratègia de defensa planetària, ja que conèixer els efectes de la col·lisió ajudarà a preparar futures estratègies per desviar asteroides que puguen impactar en la Terra, com el que s'espera que roce el planeta en 2029.
El pròxim 25 de novembre, l'ESA presentarà les primeres imatges detallades de Dimorphos en un esdeveniment retransmés des del Museu d'Història Natural de Berlín.
