Les primeres vinyes cultivades a Iberia tenien 3.000 anys

Una investigació liderada per la Universitat de València revela l'origen oriental de les primeres vinyes cultivades a la península i la seua persistència en varietats actuals.

Imatge genèrica de llavors antigues de raïm.
IA

Imatge genèrica de llavors antigues de raïm.

Les primeres vinyes cultivades a la península ibèrica, introduïdes fa uns 3.000 anys des del Mediterrani oriental, han deixat un llegat genètic que encara hui es troba en varietats actuals, segons una investigació internacional.

Un estudi internacional, encapçalat per la Universitat de València, ha analitzat 28 llavors de vinya de l'espècie ‘Vitis vinifera’ trobades en jaciments arqueològics de la península ibèrica i Sardenya. Les conclusions apunten que estes primeres varietats cultivades van arribar traslladades per colons orientals, que es van establir principalment al sud i est de la Península.
Estos colons van introduir les cepes d'origen oriental, que prompte van començar a creuar-se amb les poblacions silvestres autòctones. Esta hibridació va ser clau per a la formació de nous llinatges genètics, precursors de moltes varietats tradicionals ibèriques. Segons Guillem Pérez Jordà, investigador de la UV, estes varietats ja eren identificables en llavors del segle IV abans de Crist.
La investigació ha utilitzat l'anàlisi d'ADN antic per a rastrejar l'origen i l'evolució d'estes vinyes. La tècnica ha permés determinar quan es van començar a cultivar estes ceps orientals i com es van hibridar ràpidament amb les varietats locals silvestres. Una de les troballes més significatives és la persistència de certs llinatges durant segles, amb relacions familiars detectades entre llavors de diferents èpoques.
S'han trobat connexions genètiques entre estes llavors antigues i varietats actuals, com la passa valenciana. A més, s'ha confirmat que la varietat fundadora coneguda com hebén s'ha mantingut en cultiu durant almenys els últims 1.100 anys, subratllant la importància històrica d'algunes estirps vitivinícoles.
L'estudi confirma el paper dels fenicis en l'expansió de la viticultura cap a l'oest del Mediterrani. La introducció d'estes plantes va ser ràpidament adoptada per les poblacions locals, impulsant una notable expansió dels vinyets i la producció de vi al sud i est d'Iberia. A partir de finals del segle VIII abans de Crist, esta producció va adquirir un caràcter comercial clar, convertint el vi en un producte econòmic rellevant.
El treball ha sigut fruit de la col·laboració internacional entre la Universitat de València, l'Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV-CSIC) i l'Institut d'Història (IH-CSIC), i els seus resultats s'han publicat en la revista científica ‘Current Biology’.