Durant anys, la recuperació neurològica després d'un ictus, es va entendre principalment com un procés físic basat en la repetició i en el manteniment. Una visió eficaç, sí, però difícilment atractiva per si mateixa. Els avenços en neurociència han canviat aquesta mirada i avui se sap que el cervell no només respon a la tècnica terapèutica, sinó també al context en què ocorre. Les investigacions actuals apunten que factors com la motivació, la implicació personal o la percepció de progrés influeixen directament en la capacitat cerebral per reorganitzar-se després d'una lesió. Aquest fenomen està relacionat amb la Neuroplasticitat, és a dir, l'habilitat del sistema nerviós per crear noves connexions i adaptar-se després d'un dany neurològic o davant una situació de dolor crònic. En aquest procés intervé la dopamina, un neurotransmissor vinculat a l'aprenentatge, l'atenció i la sensació de recompensa. Quan una persona experimenta satisfacció en assolir petits objectius, el cervell reforça aquestes conductes i facilita la continuïtat de l'esforç. Per això, el component emocional s'ha convertit en una eina clínica cada cop més rellevant dins la Neurorrehabilitació . Aquest enfocament cobra especial importància en malalties i situacions complexes com l'ictus, l'esclerosi múltiple, la lesió medul·lar, l'ELA, el Parkinson, i fins i tot les neuropaties perifèriques com la paràlisi facial. En molts casos, la recuperació requereix mesos de treball constant i una elevada implicació tant física com mental. I mantenir aquesta constància no és fàcil. És aquí on entra en joc l'adherència terapèutica: la capacitat de sostenir el tractament en el temps. Enganxar-se a la teràpia rarament neix de l'obligació, sinó que sol aparèixer quan el procés resulta desafiador i motivador. I això és tan important com saber quin tractament es necessita en cada cas. Diversos estudis assenyalen que els pacients que participen activament en els seus objectius i perceben avenços funcionals mostren un major compromís amb la rehabilitació i millors resultats en la seva autonomia diària . El propòsit no se centra únicament a recuperar moviment, parla o funcionalitat, sinó acompanyar la persona des d'una visió integral i des d'un entorn enriquit. Aquest és el model que impulsa LA NAVE , centre de Neurorrehabilitació ubicat a Esplugues de Llobregat (Barcelona), amb un equip multidisciplinari altament especialitzat i liderat per Rocío Caulín (Neurofisioterapeuta) i Lucía Morant (Neurologopeda). El projecte desenvolupa programes intensius i personalitzats adaptats a les necessitats de cada pacient, entenent que la recuperació neurològica també depèn de sentir-se acompanyat, comprès i capaç. En els seus tractaments, els assoliments quotidians adquireixen un valor terapèutic essencial. Tornar a mantenir una conversa, recuperar l'estabilitat en caminar o guanyar independència en activitats bàsiques són avenços que generen confiança i reforcen el compromís amb el procés. Perquè, en definitiva, rehabilitar el sistema nerviós no consisteix només a repetir moviments i a reinstaurar patrons. També implica fer del tractament un procés sexy. Reconstruir la seguretat, recuperar la motivació i trobar raons reals per seguir endavant.
''La Neurorrehabilitació ha de ser sexy''. La ciència darrere de l'enfocament terapèutic de LA NAVE.
L'evidència científica demostra que la motivació, la dopamina i la recompensa potencien els resultats terapèutics en processos d'ictus o després de diagnòstics de malalties neurodegeneratives com l'esclerosi múltiple.
Per Redacció Portada de València
••3 min de lectura
Equip Multidisciplinari de LA NAVE
Tornar a caminar, recuperar la parla o sostenir una cullera pot convertir-se, per a persones amb malalties neurològiques, en l'impuls que activa nous canvis al cervell. Cada cop més especialistes destaquen el paper de la motivació i el vincle emocional en l'evolució de persones amb dany cerebral. A LA NAVE, Rocío Caulín i Lucía Morant desenvolupen, juntament amb el seu equip multidisciplinari, un enfocament terapèutic centrat en la persona, atractiu i molt distant a la incapacitat.



