La reconstrucció de l'episodi, realitzada a partir de dades de precipitació i models matemàtics, revela com l'aigua va arrossegar sediments i com la ocupació urbana de les zones inundables van agreujar l'esdeveniment. L'estudi, publicat a la revista Journal of Hydrology: Regional Studies, permet extraure lliçons per reforçar la prevenció enfront de les inundacions repentines mediterrànies.
Una de les principals conclusions és que la inundació no es pot explicar únicament pel cabal del barranc del Poyo. La majoria dels barrancs analitzats van assolir els seus màxims entre les 18:30 i les 19:50 hores, provocant que grans quantitats d'aigua de diferents lleres confluïssin en un curt interval de temps, agreujant la situació. "La coincidència de grans aportacions d'aigua i sediments en un interval molt reduït va ser determinant", indica Carles Beneyto, autor principal de l'estudi.
Les simulacions situen l'aportació conjunta del sistema al voltant de 7.000 metres cúbics per segon abans dels principals desbordaments. A més, les pluges del matí havien humitejat les conques, afavorint una resposta més ràpida i intensa a les precipitacions extraordinàries de la vesprada.
Els sediments van representar aproximadament el 7 % del volum total de l'avinguda, arribant al 19 % en els moments de màxim cabal. Aquests materials van incrementar la resistència al flux i van reduir la capacitat d'evacuació dels cursos, agreujant els efectes. Així mateix, la ocupació de les planes inundables i les infraestructures van condicionar els recorreguts de l'aigua.
Els investigadors van utilitzar el model hidrològic TETIS i simulacions hidràuliques d'alta resolució. L'equip de la UPV adverteix que episodis d'aquesta complexitat no es poden avaluar només amb estimacions estadístiques de cabals. "Hem d'avaluar conjuntament la pluja, la resposta de les conques, el transport de sediments i l'ocupació del territori", conclou Félix Francés, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica.
