El setembre de 2019, la Vega Baja va patir una tragèdia humana, social, ambiental i econòmica sense precedents a causa d'una Depressió Aislada en Nivells Alts (DANA). Entre el 9 i el 14 de setembre, es van registrar volums de pluja superiors als 500 litres per metre quadrat en 48 hores, afectant especialment municipis com Orihuela, considerat l'epicentre del desastre. Este fenomen va posar de manifest com el canvi climàtic ja moldea el risc i la vulnerabilitat de territoris sencers.
La DANA va ser extremadament intensa i ràpida. Encara que les DANA són habituals al Mediterrani, la violència i simultaneïtat dels seus efectes sobre una zona poblada i amb activitat agrícola va ser excepcional. Municipis com Orihuela, Almoradí, Bigastro, Benejúzar, Dolores, Daya Vieja i San Fulgencio van veure els seus carrers convertits en rius, les cases inundades i les comunicacions tallades. El desbordament del riu Segura i la ruptura de murs fluvials van agreujar la situació, forçant milers d'evacuacions i deixant localitats aïllades durant dies.
Les xifres van definir la magnitud del desastre: la DANA de 2019 és considerada l'episodi meteorològic més costós en la història d'Espanya, amb un impacte econòmic superior als 1.300 milions d'euros. Milers d'hectàrees de cultius van quedar destruïdes, infraestructures van patir danys estructurals i més de 80 carreteres van ser tallades a la província d'Alacant. A més del dolor humà, milers de famílies van perdre la sensació de seguretat.
En resposta, es va impulsar el Plan VegaRenhace, una estratègia integral per a la recuperació i resiliència davant el canvi climàtic. Aquest pla es va basar en quatre pilars: coordinació institucional entre administracions, consens social i territorial, suport en evidència científica i resiliència territorial. L'objectiu era anar més enllà de la simple reparació de danys, buscant millorar la gestió del territori i la prevenció de riscos.
No obstant això, la implementació del Plan VegaRenhace va trobar obstacles. La magnitud de les inversions, la complexitat de les intervencions i les tensions polítiques van alentir el seu avenç. Cinc anys després de la DANA, moltes actuacions previstes seguien pendents, com el dragatge del riu i la millora d'azares, generant preocupació entre els veïns i tècnics per la persistència de punts vulnerables.
Les conseqüències de la DANA encara es viuen hui. Les infraestructures clau com els cabals i rambles no s'han reposat del tot, i el manteniment i neteja segueixen sent una preocupació. El sector agrícola, columna vertebral de l'economia de la Vega Baixa, també ha patit efectes residuals, amb alteracions en el sòl i pèrdues de producció. La percepció social del risc ha canviat, i la memòria de 2019 genera inquietud davant episodis de pluja intensa.
La DANA de 2019 va ser un punt d'inflexió per a la Vega Baja, col·locant el canvi climàtic al centre del debat sobre planificació territorial. El Plan VegaRenhace simbolitza la cerca d'una resposta integral. L'adaptació al canvi climàtic, la gestió sostenible de l'aigua i la reducció del risc de desastres són tasques que exigeixen continuïtat, recursos i visió a llarg termini. El repte és estar millor preparats per al futur.
