La Comunitat Valenciana ha sigut escenari de la presentació de la primera Estratègia de Diplomàcia Pública d'Espanya per al període 2026-2028. L'esdeveniment, impulsat pel Ministeri d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, va comptar amb la presència d'autoritats com el director general de Casa Mediterráneo, Andrés Perelló, i el seu director adjunt, Ignacio de Julián.
La ingeniera alacantina Nuria Oliver, reconeguda internacionalment per la seua trajectòria en intel·ligència artificial, va oferir una intervenció inspiradora. Oliver va reivindicar el paper de la ciència, la innovació i el coneixement com a eines fonamentals per a enfortir la projecció internacional d'Espanya, defensant que la ciència és un llenguatge universal capaç de tendir ponts entre societats.
Oliver va subratllar que, en un món cada vegada més condicionat per la intel·ligència artificial, el veritable valor resideix en la capacitat de formular bones preguntes, mantenir la curiositat, escoltar amb humilitat i cooperar per a trobar solucions compartides. Una reflexió sobre com el coneixement pot convertir-se en una de les millors cartes de presentació d'un país davant el món.
Conocimiento, confianza y cooperación: La ciencia como infraestructura de la diplomacia del siglo XXI
Durant la seua ponència, Oliver va posar com a exemple la Estació Espacial Internacional, nascuda com un gest de col·laboració entre antics rivals, per a il·lustrar com la curiositat compartida pot sostenir la col·laboració fins i tot quan la política falla. Va destacar que la ciència projecta una imatge de país, construeix reputació i genera confiança, actuant com una política exterior que pot obrir canals de comunicació.
Espanya ocupa actualment el nové lloc mundial en producció científica, fet que contribueix a una imatge de capacitat d'atracció de talent, pensament a llarg termini i cooperació. La ciència, a més, té la capacitat d'acostar països, com demostren exemples com el CERN o el Tractat Antàrtic.
Oliver va emfatitzar que la ciència construeix institucions sofisticades per a gestionar el desacord, on les evidències científiques prevalen sobre la intensitat del debat. Aquesta capacitat de canviar d'opinió davant noves evidències és fonamental per a la construcció de la confiança, un ingredient essencial en les relacions internacionals.
En l'era de la 'geopolítica del coneixement', la ciència oberta i el codi obert multipliquen el valor del coneixement compartit. La tensió entre obertura i protecció és un repte clau, i Europa, amb la seua capacitat de cooperació demostrada en projectes com el CERN o l'Agència Espacial Europea, té una posició avantatjada.
Espanya, amb la seua posició com a país pont entre Europa i Iberoamèrica, i el Mediterrani, té una oportunitat extraordinària. Projectes com el programa CYTED, que coordina investigacions amb més de vint països iberoamericans, o la contribució al Marc Europeu de Diplomàcia Científica, demostren aquesta capacitat de connexió.
La científica va mencionar ELLIS Alicante, la unitat europea d'excel·lència en IA que lidera, com a exemple de com la col·laboració europea pot aconseguir un lideratge global en camps estratègics. Va plantejar la pregunta fonamental: no només com fer la IA millor, sinó per a què i per a qui.
Finalment, Oliver va concloure que la diplomàcia pública consisteix a projectar qui som, i la ciència és una forma creïble de fer-ho, ja que no només mostra el que sabem, sinó com pensem, com cooperem i com afrontem el desacord. La curiositat, la voluntat d'escoltar i la humilitat per a canviar d'opinió són qualitats estratègiques clau en el segle XXI.
