La publicació, que compta amb aportacions de més de 30 investigadors de diversos països, ofereix una visió multidisciplinària sobre com educar l'estudiantat en matèries com la geografia, la comunicació o la gestió del risc davant amenaces com inundacions, incendis, erupcions volcàniques o terratrèmols.
Segons Álvaro Morote, professor de la UV, "la educació és la peça essencial que ha de presidir el conjunt de mesures pensades per a la mitigació del risc de desastres", destacant la seua importància més enllà dels avenços tecnològics o normatius.
L'anàlisi no només recopila investigacions científiques, sinó que també proporciona eines accessibles per al professorat i experiències educatives innovadores. Subratlla la necessitat d'alfabetització sobre riscos naturals en tots els nivells educatius, especialment en el context de canvi climàtic.
Jorge Olcina, catedràtic de la UA, assenyala que "si un grup humà que conviu amb el risc no rep educació bàsica sobre perillositat i sobre gestió de situacions extraordinàries, mai es podrà aconseguir la salvaguarda de la vida humana". Afirma que, tot i que no es pot garantir la totalitat de víctimes, l'ensenyament efectiu a les poblacions en risc és crucial per evitar "una comptabilitat dramàtica de fallecimientos cada vegada que es desenvolupe un perill natural".
El compendi ofereix coneixements bàsics dels principals perills naturals i pautes per a la seua ensenyament, considerant també les noves fonts d'informació com els mitjans de comunicació, internet i les xarxes socials. Morote i Olcina opinen que aquestes fonts "han de jugar un paper formatiu evitant la difusió de missatges enganyosos o falsos".
Els professors conclouen que "una societat ben formada i informada serà sempre una societat més segura", una idea reforçada per episodis recents com el volcà de La Palma, els terratrèmols de Lorca i Granada, els incendis forestals o les DANA que han afectat el Mediterrani.
