La destral, elaborada a partir d'un nòdul de sillimanita, destaca pel seu color blanc, forma poligonal i secció rectangular. Es troba en un excel·lent estat de conservació, malgrat tindre el remat posterior o taló trencat. Mesura 12,5 centímetres de longitud, 4,7 d'amplària i 3,2 de grossor.
El regidor de Patrimoni Històric, Iñaki Pérez Rico, ha subratllat la importància de la peça: “esta hacha es mucho más que una herramienta prehistórica: es un testimonio excepcional de las primeras comunidades que habitaron nuestro territorio y una muestra del enorme valor histórico y arqueológico que conserva Elda. Conocer y divulgar nuestro patrimonio es fundamental para comprender de dónde venimos y preservar nuestra memoria colectiva”.
Les destrals de pedra polida van ser eines característiques del Neolític, període marcat per l'aparició de l'agricultura i la ramaderia i el pas cap a formes de vida sedentàries. La seua funció principal era tallar i colpejar, utilitzant-se en tasques agrícoles i de tala d'arbres, i podien encastar-se en mangos de fusta. Algunes peces menudes també podrien haver tingut una funció ritual.
La tècnica del polit, que consistia a alisar la pedra amb fricció i sorra, millorava la resistència i l'eficàcia de les eines. L'hàcha va ser trobada en 1967 durant labors agrícoles en el paratge d'El Chopo, al terme municipal d'Elda, i lliurada a la Secció d'Arqueologia del Centre Excursionista Eldense.
Posteriorment, prospeccions arqueològiques en la zona no van localitzar més restes. El jaciment d'El Chopo-El Chorrillo, al nord de la serra de La Torreta, ha proporcionat també fragments de ceràmica i evidències d'un possible santuari prerromà. La cronologia de l'hàcha la situa en el Neolític, fa uns 7.000 anys.
Actualment, la peça forma part de la col·lecció del museu i es pot contemplar a la Sala de Prehistòria, juntament amb altres materials del jaciment i de la rodalia.
