El treball, coliderat per l'Institut de Neurociències (CSIC-UMH) i la Universitat de Varsòvia, reforça el paper del factor de transcripció AP-1 en els canvis associats a l'estimulació ambiental. La investigació, publicada a la revista Molecular Neurobiology, analitza l'expressió gènica en cervells de rosegadors exposats a entorns enriquits.
La complexitat d'identificar mecanismes moleculars comuns en els canvis cerebrals, deguda a les diferents condicions experimentals dels estudis individuals, es veu superada per aquest metaanàlisi. L'anàlisi conjunta de més mostres permet detectar patrons que podrien passar desapercebuts en investigacions aïllades, segons explica Federico Miozzo, investigador del IN.
L'equip va analitzar 20 treballs basats en la seqüenciació d'ARN, una tècnica que mesura l'expressió gènica. L'objectiu era trobar una 'signatura molecular' associada a l'enriquiment ambiental, és a dir, canvis consistents en l'expressió gènica detectats en diferents estudis.
Entre els resultats principals, destaca la presència destacada de gens relacionats amb les sinapsis, les estructures de comunicació entre neurones, i amb la plasticitat sinàptica, la capacitat d'aquestes connexions per modificar-se. També s'identifiquen gens de resposta ràpida a l'activació neuronal, que codifiquen proteïnes del factor de transcripció AP-1.
Aquest factor de transcripció regula nombrosos gens implicats en la comunicació neuronal i la plasticitat. El fet que AP-1 aparegui de nou reforça els descobriments anteriors del mateix institut, que ja havien demostrat el seu paper en els mecanismes que relacionen les experiències primerenques amb canvis cognitius duradors, segons assenyala Ángel Barco, director del laboratori al IN.
Els investigadors subratllen que els resultats, obtinguts en rosegadors, no són directament extrapolables a les persones i que es requereixen nous estudis per determinar el paper causal de cada mecanisme.
Per facilitar l'exploració dels resultats, l'equip ha desenvolupat mEEtaBrain, una aplicació web gratuïta que permet consultar dades sobre gens, regions cerebrals i criteris d'anàlisi, promovent la reutilització de la informació per a noves investigacions.
L'estudi s'emmarca en el projecte internacional EPI-3E, finançat pel programa JPND, i compta amb el suport de l'Agència Estatal d'Investigació, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, la Fundació ”la Caixa” i la Generalitat Valenciana. L'Institut de Neurociències (CSIC-UMH) és un Centre d'Excel·lència Severo Ochoa.
