La qüestió de si transformar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) mitjançant modificacions puntuals o elaborar un nou pla des de zero ha marcat els últims anys a Elx. L'actual equip de govern, de PP i Vox, ha optat per la primera opció, realitzant diverses modificacions. PSOE i Copromís van intentar iniciar els tràmits per a un nou pla en 2020, però la iniciativa no va avançar més enllà d'una consulta prèvia.
La urgència per ordenar les campanyes del voltant de l'aeroport, que ocupen unes 110 hectàrees i operen sense llicència, ha impulsat una nova modificació del PGOU. L'Ajuntament vol posar fi a anys de laxitud, ja que aquests terrenys s'estan utilitzant principalment com a aparcaments, un ús prohibit per la normativa vigent en eixe entorn. Els veïns temen que el Consell flexibilitze les instal·lacions mitjançant Declaracions d'Interès Comunitari (DIC), però el consistori insisteix en la prevalença del Pla General.
El debat sobre si una modificació parcial o una reforma estructural del PGOU hauria evitat aquests problemes persisteix. Els defensors de petits canvis argumenten que un nou PGOU pot trigar entre 12 i 15 anys a aprovar-se, mentre que altres consideren que des del sector privat podria ser més ràpid. L'Ajuntament, per ara, manté la posició de realitzar modificacions, comparant amb el Pla General de Barcelona de 1976, i prioritza resoldre qüestions pendents com el Mercat Central o el Palmerar abans d'abordar un nou desenvolupament.
Aquesta situació reactiva no és exclusiva de les campanyes. Modificacions similars s'han fet per a integrar i ordenar plantes fotovoltaiques i bateries d'emmagatzematge, davant la proliferació de projectes que el PGOU no preveia. A nivell autonòmic, s'han aprovat 32 plantes a Elx, amb 14 ja amb llicència municipal. Malgrat que el Pla Estratègic municipal anticipava la necessitat d'ajustos normatius, s'ha optat per modificacions puntuals.
Altres modificacions en marxa inclouen la carretera de Crevillent, per a prioritzar l'ús comercial sobre l'industrial, i la delimitació de nous límits de construcció a la Ronda Sud. També s'estan revisant les altures permeses en la perifèria, amb possibilitat de fins a 12 altures en certs sectors, adaptant la norma a les noves necessitats urbanístiques.
La problemàtica del Palmerar i l'agroindústria també requereixen adaptacions. El Pla Especial del Palmerar està en redacció, i es revisaran situacions urbanístiques afectades per alineacions en horts protegits. Pel que fa als locals comercials, es planteja un blindatge per a evitar la conversió en habitatges en zones destinades al comerç o l'hostaleria. Així mateix, s'està actualitzant el catàleg de proteccions, incloent-hi refugis de guerra i la Cruz de Germanías.
En resum, una acumulació de situacions socials, econòmiques i climàtiques necessiten una reglamentació que el PGOU de 1998 no reflecteix completament. Mentre altres ciutats planifiquen a llarg termini, Elx continua abordant canvis dia a dia, amb l'esperança de definir una estratègia urbanística de fons per al futur.
