El treball, dirigit pel catedràtic de Ciències Ambientals de la UMH Manuel Jordán Vidal i el professor David Blanco Fernández de la UTEM, aborda el problema de la fragmentació de les eines de gestió urbana. Segons l'autor, les certificacions de barris sostenibles, els indicadors internacionals, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els informes locals funcionen de manera aïllada, creant una 'bretxa de rendiment territorial' entre el que es planifica i el que s'aplica.
Per a solucionar-ho, la tesi dissenya un model que articula l'avaluació tècnica, la governança local i la participació ciutadana. La seua peça central és una Matriu Mestra d'interoperabilitat, que estableix equivalències entre els diferents marcs d'avaluació, des de les eines de barris fins als ODS.
El model es va validar en dues fases a la Regió Metropolitana de Santiago de Chile. La primera fase quantitativa, amb el Sistema de Certificació de Gestió Local Sostenible (GLS), va mostrar diferències significatives entre municipis en capacitat institucional i seguiment de polítiques. La segona fase, participativa amb comités veïnals, va revelar que les prioritats ciutadanes sovint difereixen dels indicadors tècnics, subratllant la importància d'incorporar la percepció dels veïns per a la legitimitat de les polítiques urbanes.
La investigació aporta una eina replicable i escalable, especialment útil per a governs locals del Sud Global amb capacitats desiguals. Les conclusions destaquen que la interoperabilitat territorial transforma instruments aïllats en un sistema integrat de governança urbana, millorant la presa de decisions basada en evidència i accelerant l'aplicació dels ODS.
Part dels resultats s'han publicat en la revista Buildings (2023) amb l'article 'Neighbourhood Sustainability Assessment Tools for Sustainable Cities and Communities, a Literature Review—New Trends for New Requirements'.




