La investigació, publicada en la revista Science, analitza les estimacions de laboratori sobre el vol de 50 espècies d'aus i ratpenats i conclou que el tamany, el vol batut i les corrents d'aire determinen el gasto energètic en llibertat. Gràcies a l'atmosfera, volar pot ser la forma de viatjar més 'barata' per als animals.
«Les aus silvestres reescriuen les regles del viatge», comenta el catedràtic d'Ecologia José Antonio Sánchez Zapata, firmant de l'estudi. Explica que, tot i que un còndor andí i un cigne pesen aproximadament el mateix (uns 11 quilograms), el còndor gasta una cinquena part de l'energia que el cigne per recórrer cada quilòmetre. La diferència rau en l'aprofitament de les corrents tèrmiques ascendents, que permeten al còndor aletejar només el 0,1% del seu temps de vol, mentre que el cigne ho fa el 99%.
La investigadora Martina Scacco, de l'Institut Max Planck, assenyala que el cel és un recurs essencial que pot canviar dràsticament el cost d'un viatge. Emily Shepard, de la Universitat de Swansea, afegeix que les regles de laboratori no contemplaven aquesta diferència evolutiva, i que el cost energètic per a un còndor va ser un 79% menor que per a un cigne, sent el vol planejat més 'barat' que nadar.
Aquest és el major estudi realitzat per examinar el cost energètic dels viatges de llarga distància en animals silvestres, combinant 17 anys de dades de seguiment de 850 aus i ratpenats de 38 espècies. La ciència espanyola va aportar dades de voltors i cigonyes gràcies a la UMH, l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i la Universitat de Granada (UGR).
L'estudi també considera el paper de l'atmosfera en el desplaçament a escala global i ofereix una clau per a la conservació de les espècies aèries. Els canvis atmosfèrics afecten les rutes migratòries i les àrees de campeig, i els canvis climàtics podrien alterar els patrons de viatge dels animals.
La metodologia va utilitzar acceleròmetres per distingir entre aleteig (alt cost energètic) i planeig (baix cost), associant dades GPS amb el vent i les corrents ascendents per calcular el gasto energètic per metre recorregut. Les espècies es van dividir en planeadores i aleteadores, demostrant que com més pesada era l'au planeadora, menor era el seu cost de transport.
L'equip espanyol va aportar informació de seguiments de voltors lleonats i cigonyes blanques. Els voltors planeadors analitzats van volar més de 4,3 milions de quilòmetres aletejant només entre el 0,1% i el 7% del temps. El còndor andí, el més pesat, va ser el que menys va aletejar, aprofitant l'energia atmosfèrica com si fos un 'ascensor gratuït'.
Les aus que depenen de l'aleteig utilitzen un moviment de cost energètic per a condicions variables, on el vent de cua els dóna suport i el de front presenta resistència. El treball ha comptat amb finançament europeu, nacional i internacional.
