La investigació, liderada per Iván Quesada de l'Institut de Recerca en Biotecnologia i Salut (IDiBE) de la UMH i del CIBERDEM, posa el focus en les cèl·lules alfa pancreàtiques, encarregades de produir i secretar glucagó. Esta hormona, fonamental per a regular els nivells de glucosa en sang, actua de forma oposada a la insulina, provocant que el fetge allibere glucosa quan l'organisme ho necessita.
Fins ara, l'estudi de l'envelliment del pàncrees endocrí s'havia centrat principalment en les cèl·lules beta productores d'insulina. Tanmateix, este treball demostra que uns nivells excessivament elevats de glucagó, mantinguts amb el temps, poden contribuir a un excés de glucosa en sang i afavorir el desenvolupament de diabetis tipus 2.
Els resultats, obtinguts en un model animal d'envelliment, indiquen que amb l'edat es produeix un excés de glucagó sanguini. Açò s'associa a alteracions moleculars, estructurals i funcionals en les cèl·lules alfa, canvis que s'agreuixen notablement en casos de resistència a la insulina. Les cèl·lules alfa també presenten signes d'estrès del reticle endoplasmàtic i alteracions en la seua identitat cel·lular.
Dades clíniques de pacients, analitzades en el marc de l'estudi CORDIOPREV i liderades per José López Miranda de la Universitat de Córdoba, corroboren estos descobriments. En persones grans, els nivells alts de glucagó s'associen a un major risc de diabetis tipus 2, especialment en aquelles amb resistència a la insulina.
"Este descobriment és fonamental, ja que posiciona a les cèl·lules alfa i al glucagó com a dianes terapèutiques prometedores per a previndre i tractar la diabetis en la població d'edat avançada", afirma Quesada.
La investigació ha sigut fruit d'una col·laboració entre el Diabesity and Islet Research Lab de la UMH i investigadors de Brasil i Suècia. Els resultats s'han publicat en la revista científica Aging Cell.
