La Séquia Comuna d’Énova, una infraestructura hidràulica d'origen andalusí del segle XIII, continua sent vital per a regar més de 21.300 hanegades a la Ribera Alta. Esta séquia, que naix en un azud sobre el riu Albaida, prop de la seua confluència amb el riu Xúquer, genera un regadiu fruit de l'acció antròpica sobre un abanico aluvial. El dibuix radial del sistema d'acequies testifica l'existència d'este abanico, format per sediments fèrtils del Xúquer.
El territori regat, conegut com el Pla de Énova, abasta terres de Manuel, L’Énova, Rafelguaraf, Pobla Llarga, Sant Joannet d’Énova, Senyera i Castelló de la Ribera. Desagua en els barrancs de Barxeta i la Cubella. Segons l'historiador Tomás Peris Albentosa, esta infraestructura és clau per al regadiu de la Ribera Alta i forma part del valuós patrimoni hidràulic valencià, sent un motor econòmic i cultural juntament amb altres acequies majors.
La Casa de la Comuna de la Séquia d’Énova, situada en l’Énova, és la seu històrica dels regants des del segle XIX. Ací es realitzen funcions administratives i es conserva un arxiu històric amb documents de gestió comunitària des del segle XVII fins al XX. Encara que la data exacta del canal principal és desconeguda, ja existia abans de 1325, com ho demostra un rescripto del Rei Jaume II d’Aragó. Les ordenances actuals daten de 1846, modificant les de 1671.
El sistema de distribució de l'aigua es basa en tandes d'origen medieval. Castelló de la Ribera rep constantment un terç de l'aigua disponible. El cabal restant es subdivideix en la tanda “sobirana o de ariba”, que comença el dilluns posterior al 24 de juny, i la “susana o de abaix”. La primera correspon a la Séquia de la Parada (Manuel), mentre que la segona pertany al Partidor Real de la Comuna.
L'Assut d'Ènova marca el punt de partida de la Séquia Comuna. El canal discorre per la dreta del riu Albaida, travessant la comarca de La Costera per a endinsar-se a la Ribera. D'ella parteixen diverses acequies principals: la Séquia de Parada (segle XV), la Séquia del Terç de Castelló amb les seues ramificacions, la Séquia de les Foies (Manuel i Sant Joan), la Séquia Mare d’Énova amb el Partidor de la Comuna, i la Séquia Major de la Pobla Llarga.
