Alzira completarà enguany la identificació genètica de les restes de 211 persones represaliades durant la postguerra franquista, gràcies a una aportació final de 56.000 euros de la Diputació de València. Esta injecció econòmica permetrà concloure les anàlisis biològiques en el laboratori, culminant un projecte que ha superat els 300.000 euros entre 2023 i 2026.
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Fossar d’Alzira preveu que els treballs d’identificació finalitzen este any. El president de l'associació, Josep Bermúdez, ha expressat l'esperança de poder donar una sepultura “digna” a les víctimes en 2027, ja siga en el panteó municipal o en el lloc que cada família considere adequat si s’han trobat familiars vius.
La vicepresidenta de la Diputació, Natàlia Enguix, ha qualificat l'actuació en el cementeri municipal d’Alzira com un dels projectes de memòria democràtica “més complexos i ambiciosos de la província de València”. El finançament s'ha estructurat en diverses fases, incloent la demolició de l'antic panteó, l'extracció i individualització anatòmica de les restes, i l'anàlisi genètica.
La dificultat tècnica del projecte rau en el tractament inicial de les víctimes, ja que les restes es van extraure de fosses comunes sense garanties científiques, acabant dipositades en cinquanta bosses dins d’una cripta memorial. L'equip científic ha hagut de classificar i separar minuciosament cada cos abans de prendre mostres òssies per a les proves d’ADN.
El Fossar d’Alzira, que alberga execucions de veïns de diverses poblacions pròximes com Alzira, Algemesí, Carcaixent i Guadassuar, inclou restes d'orígens diversos. La Diputació confia que les anàlisis genètiques posen fi a més de vuitanta anys d’incertesa per als descendents.
