La Feria de Requena acollirà enguany la tradicional processó cívica per a commemorar l'anomenada Acció del 13 de setembre de 1836, data en què la ciutat va aconseguir repel·lir un atac carlista comandat pels generals Gómez Damas i Cabrera. Esta celebració, que es realitza des de fa anys, parteix de l'Ajuntament i recorre carrers emblemàtics com Pedro Sosa, Carmen, plaza de España, Peso, plaza del Portal i García Montés, ascendint fins al casc històric per la cuesta del Cristo fins a la plaza del coronel Albornoz, on es troba una làpida commemorativa.
En este emplaçament, l'alcalde, després d'un discurs, realitzarà una ofrena floral a la làpida, mentre la banda municipal interpreta l'himne d'Espanya. La Cuesta del Cristo es considera un punt clau de la defensa requenense durant aquell dia històric.
L'acció del 13 de setembre de 1836 s'emmarca dins de la Primera Guerra Carlista (1833-1840), un període marcat per incursions carlistes amb saquejos i extorsions a la comarca. Requena es va erigir com un bastió liberal i isabelí, resistint constants atacs i assetjos, arribant a refugiar veïns d'altres localitats com Utiel i Venta del Moro.
Ja en 1835, Requena havia pres mesures de fortificació davant la proximitat de les faccions carlistes. El 18 de setembre d'aquell any, es va aconseguir repel·lir un atac del general carlista Ramón Cabrera, àlies «El Tigre del Maestrazgo», que prèviament havia pres Utiel.
Durant el primer semestre de 1836, la pressió carlista es va intensificar. A Requena es va constituir la Junta de Gobierno y Defensa i es van formar companyies del Batallón de la Guardia Nacional. El 14 d'agost de 1836, l'Ajuntament va proclamar la Constitució de 1812.
El 7 de setembre de 1836, el general carlista Gómez va arribar a Utiel amb una gran expedició. El 12 de setembre, es va celebrar una reunió a Utiel amb la presència de Cabrera i Gómez, juntament amb altres caps com Quílez, Serrador o Miguel Sancho, on es va decidir atacar Requena.
L'assetjament a Requena va comptar amb una superioritat numèrica carlista sobre els 900 defensors. Davant la negativa del coronel Ruiz de Albornoz a rendir-se, Gómez va decidir abandonar el setge.
L'«Acción de Requena» va tindre una gran repercussió nacional. El 21 de setembre de 1836, Isabel II va atorgar a Requena el títol de «Muy Noble y Muy Leal Ciudad» i un escut d'armes liberal. El coronel Albornoz va rebre la cruz laureada de San Fernando.
Un acord municipal de 10 d'octubre de 1836 va establir el 13 de setembre com a dia festiu. La processó, interrompuda durant la segona meitat del segle XX, va ser recuperada en 1995.
La sol·licitud de 1872, provinent de 26 veïns, demanava ampliar la celebració amb festejos de córrer vaques i novillos a les places de l'Arrabal i del Portal, recordant l'heroïcitat de la ciutat davant la «facció» carlista.
