La ramaderia extensiva valenciana es troba en un moment de transició tecnològica, amb l'inici de la implementació de la «tanca virtual». Este procés es veu afectat per una bretxa generacional i per les limitacions de connectivitat en certes zones, la qual cosa suposa un repte per a la gestió de les dades generades pels dispositius i per a pastores i pastors. A més, sorgeixen qüestions clau sobre les tecnologies que poden fomentar la sostenibilitat social del pasturatge i la sostenibilitat ambiental dels paisatges, elements decisius per al futur de la ruralitat.
Estes conclusions s'han extret de la jornada «La digitalització de la ramaderia valenciana en extensiu: una aproximació crítica des de la bretxa digital i el territori», celebrada a l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I (UJI). La trobada, organitzada per la Càtedra de Bretxa Digital i Territori de la UJI amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana (a través de l'Observatori de Bretxa Digital), ha reunit investigadors, representants institucionals i especialistes per a debatre sobre l'impacte de la transformació tecnològica en el sector ramader extensiu i les desigualtats que pot generar en l'àmbit rural.
En la sessió inaugural, Modesto Fabra, delegat del rector de l'UJI per a l'Estratègia Digital i la Intel·ligència Artificial, ha subratllat la importància que la digitalització «no deixe ningú enrere», recordant que la ramaderia, malgrat fixar població i dinamitzar l'economia rural, sovint queda fora de les agendes de digitalització. Per la seua banda, el secretari autonòmic d'Innovació, Eduardo Pascual, ha defensat l'adaptació de les solucions digitals al medi rural per a reduir desigualtats i millorar la competitivitat, assenyalant que «disposar d'accés a una tecnologia no significa necessàriament tenir la capacitat, els coneixements o els recursos necessaris per a aprofitar-la».
La investigadora Arantxa Villagrá (CITA-IVIA) ha presentat l'evolució de la digitalització en la ramaderia extensiva, detallant les aplicacions de la geodigitalització i la sensorització per a la gestió ramadera, amb l'objectiu de donar suport a la presa de decisions.
Finalment, Vicent Querol, codirector de la Càtedra, ha repassat la trajectòria de la Càtedra, mentre que els investigadors Raül Beltran i Joan Sanfèlix han presentat resultats preliminars d'un estudi sobre el potencial i els límits de la «tanca virtual». L'informe busca que les polítiques de transició digital no penalitzen els petits productors i fomenten una sobirania tecnològica que permeta als municipis rurals valencians mantenir la seua capacitat de decisió i fixar població.




