L'Alfàs del Pi culmina les festes del Trisagio i Jubileu amb la processó del Crist del Bon Aciert

La celebració religiosa, amb una llarga tradició al municipi, arriba al seu dia gran amb la processó del patró.

Imatge genèrica d'una processó religiosa al capvespre en una plaça mediterrània.
IA

Imatge genèrica d'una processó religiosa al capvespre en una plaça mediterrània.

L'Alfàs del Pi ha celebrat els actes centrals del Trisagio i Jubileu, una de les tradicions religioses més arrelades del municipi, que culmina hui amb la processó del Santíssim Crist del Bon Aciert, una manifestació de fe i respecte.

La jornada d'ahir, dilluns 9 de novembre, va incloure la celebració de la missa cantada per la Coral L’Alfàs Canta, que va posar música a un dels actes religiosos previs al dia gran de les festes. Posteriorment, va tindre lloc la processó del Santíssim Sacramento, que va posar punt final als actes del Trisagio i Jubileu, servint d'antesala a la celebració més esperada pels fidels.
Hui, dijous 10 de novembre, l'Alfàs es prepara per a viure el dia gran de les seues festes en honor al Santíssim Crist del Bon Aciert. La tradicional processó tornarà a reunir nombrosos veïns i veïnes als carrers del municipi, en una mostra col·lectiva de devoció i respecte cap al Crist, la relíquia del qual va arribar a l'Alfàs el 26 de març de 1857, marcant un punt d'inflexió en la història local. La jornada inclou també l'Ambaixada, que enguany recitarà la xiqueta Valeria Orta.
La història del Santíssim Crist del Bon Aciert es remunta a la València del segle XIX. La imatge, una talla de grandària natural que es trobava en l'antic Convent dels Trinitaris de Nostra Senyora dels Remeis, va aconseguir sobreviure a la desamortització de Mendizábal i a la posterior demolició del convent. Després d'anys sense notícies sobre el seu parador, va reaparéixer en 1857 en l'església de Sant Josep de l'Alfàs del Pi.
Segons la tradició històrica, Josefa Enjuanes i Francesquí, una dona pertanyent a la burgesia valenciana, hauria adquirit la imatge i l'hauria mantingut a resguard en el seu domicili. A la seua defunció, al desembre de 1854, va llegar els seus béns a Pascual Baldó, entre els quals es trobava el crucific, que finalment va arribar per mar des de València el 26 de març de 1857 i va ser entregat a l'església de l'Alfàs.
Aquell mateix any es va iniciar també la tradició jubilar que dona nom a estes festes. El 15 de juny de 1857, Pascual Baldó va dirigir una sol·licitud al papa Pius IX perquè concedira un Jubileu al municipi. La resposta va arribar el 10 de juliol, quan el pontífex va atorgar un Jubileu anual perpetu de 40 hores, que s'havia de celebrar els dies 7, 8 i 9 de novembre, en les jornades prèvies a la dedicació de l'església.
Des de llavors, el Trisagio i el Jubileu formen part de la identitat religiosa i cultural de l'Alfàs del Pi. Una tradició que arriba hui, dijous 10 de novembre, al seu moment més solemne, amb la processó del Santíssim Crist del Bon Aciert, en la qual el municipi torna a expressar públicament la seua devoció i el vincle històric que manté amb el seu patró.
Informació elaborada a partir de la font oficial: Ajuntament de l'Alfàs del Pi (09/11/2026)