Els treballs de camp, desenvolupats durant els mesos de maig i juny, han permés identificar un volum d'epigrafia molt superior al conegut fins hui. Les inscripcions, datades majoritàriament entre els segles I i II dC, es concentren en una sala subterrània situada a més de dos-cents metres de profunditat, descoberta l'any 2024.
L'anàlisi dels textos confirma el paper protagonista de les dones en la vida ritual del santuari. Segons els investigadors, la presència de noms femenins i d'ofrenes tèxtils, com ara fusaioles, corrobora una participació activa en el culte a una divinitat específica. Entre les troballes destaca l'advocació a una deessa anomenada Domina i una altra deessa inèdita fins ara, denominada MALACI.
La concentració dels textos en una zona delimitada de la cavitat, allunyada de l'entrada, indica que es tractava d'un espai organitzat per a la pràctica religiosa. Els visitants dipositaven les seues ofrenes en petites basses naturals, conegudes com a gours, que retenen l'aigua de les galeries subterrànies.
