Els líquens, que creixen sobre els arbres dels boscos mediterranis, poden oferir informació valuosa sobre l'estat del medi ambient. Tradicionalment s'han usat com a indicators de contaminació atmosfèrica per la seua sensibilitat als canvis ambientals. No obstant això, un estudi liderat per la Universitat de València, amb participació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Parc Científic de la UV (PCUV), revela una complexitat major en la resposta de la seua comunitat interna de microalgues al deteriorament.
L'estudi, encapçalat per Tamara Pazos, investigadora del Departament de Botànica i Geologia de la UV i de l'ICBiBE, ha comparat exemplars aparentment sans amb altres que presentaven diferents graus de deteriorament visible. Els resultats mostren que la diversitat de microalgues no disminueix uniformement amb el dany; de fet, creix lleugerament davant deterioraments moderats i només es redueix quan este arriba a nivells molt severs.
Els líquens són una associació simbiòtica entre un fong i organismes fotosintètics com algues o cianobactèries. Mentre el component fotosintètic produeix nutrients, el fong li proporciona estructura i protecció. Esta relació i la seua sensibilitat ambiental els fan útils per al seguiment de la qualitat de l'aire. Alteracions externes com canvis de coloració o pèrdua de teixit poden ser símptomes de estrés ambiental, però el nou estudi demostra que no expliquen completament el que succeïx en el seu interior.
«Recentment s'ha descobert que en l'interior del liquen no només es troba la parella de socis simbiòntics, sinó que els acompanya tota una comunitat de microalgues i altres organismes, als quals fins ara s'havia prestat poca atenció», explica Tamara Pazos. El treball amplia l'anàlisi a estes microalgues associades, incloses les minoritàries que passen desapercebudes amb mètodes tradicionals. És el primer estudi que explora la relació entre el dany morfològic visible i la diversitat de tota la comunitat de microalgues.
Per a investigar estos canvis, l'equip va combinar dos tècniques de secuenciació d'ADN. Un dels descobriments més rellevants és que la diversitat d'estes comunitats no segueix una evolució lineal. «De fet, creix lleugerament quan el deteriorament és moderat, i només cau quan el dany és molt sever. Este descobriment suggereix que l'aspecte d'un liquen no sempre reflectix el que ocorre en el seu interior», assenyala Pazos.
Este comportament planteja noves preguntes sobre les respostes de les comunitats microbianes al estrés ambiental i el paper de les diferents espècies en l'estabilitat dels líquens. La investigació també destaca la importància de combinar observacions visuals amb tècniques moleculars. A més, revela una elevada diversitat de microalgues associades, incloent espècies encara no descrites formalment.
La presència i estat dels líquens s'utilitzen des de fa dècades per a estudiar la qualitat ambiental. L'estudi amplia esta perspectiva, mostrant que l'anàlisi de les seues comunitats internes de microalgues pot aportar informació complementària a l'avaluació de danys visibles. Això obri una via per a perfeccionar les eines de bioindicació ambiental, tot i que els resultats se centren en la relació entre el deteriorament i la diversitat interna, sense establir per si sols una mesura directa de la contaminació atmosfèrica.
La investigació ha comptat amb la participació d'Eva Barreno, Isaac Garrido-Benavent, Patricia Moya i Salvador Chiva de la Universitat de València, així com de Pavel Škaloud i Veronika Kantnerová de la Universitat Carolina de Praga. Ha rebut finançament de la Generalitat Valenciana (programes PROMETEO) i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
