Manuel Pérez-Alonso: De la biologia a la revolució genòmica a València

L'investigador repassa la seua trajectòria des de la Universitat de València fins a la creació d'empreses biotecnològiques punteres.

Manuel Pérez-Alonso: De la biologia a la revolució genòmica a València

Parc Científic de la Universitat de València

Manuel Pérez-Alonso, investigador i emprenedor referent en medicina genòmica, ha sigut una figura clau en l'evolució de la genètica aplicada a la salut a Espanya, amb una trajectòria vinculada a la Universitat de València i al Parc Científic UV.

Pérez-Alonso va descobrir la genètica durant els seus estudis de Biologia a la Universitat de València, un fet que va marcar l'inici d'una carrera que ha contribuït a situar València en el mapa de la medicina genòmica. La seua vinculació amb la Universitat de València ha sigut fonamental, sent el lloc on va nàixer com a estudiant, investigador i emprenedor científic.
La seua carrera investigadora va començar amb un interès per la natura, però va descobrir el potencial del ADN i els gens. Gràcies a professors com José Luis Mensua i Rosa de Frutos, va enfocar la seua carrera cap a la genètica molecular. La formació parcial a Suècia li va permetre aprendre tècniques de secuenciación de ADN punteres, anticipant el seu ús en diagnòstic i tractaments.
En els anys 90, va participar en consorcis internacionals de secuenciación de genomes, publicant en revistes com Nature. Esta experiència li va donar una visió clara del protagonisme de les empreses en la secuenciación d'ADN i del mercat del diagnòstic molecular, imaginant aplicacions clíniques.
El salt del laboratori universitari al sistema sanitari es va produir amb la col·laboració amb la Conselleria de Sanitat i l'Hospital Universitari La Fe, dirigint tècnicament un conveni per a proporcionar eines moleculars per al diagnòstic de malalties. Esta va ser una de les primeres experiències reals de transferència de coneixement universitari a necessitats clíniques.
Les barreres inicials eren el cost elevat de la lectura genètica i la lentitud dels processos. La necessitat d'eficiència va portar a la incorporació de secuenciadors automàtics i inversions tecnològiques grans, fent evident la necessitat d'estructures més àgils que les acadèmiques.
En 1998 va fundar Sistemas Genómicos, la primera spin-off de la Universitat de València, per a respondre a les necessitats dels hospitals i ser competitius tecnològicament. En aquell moment, emprendre des de la universitat presentava barreres culturals, però hui es considera necessari per a la transferència de coneixement.
Sistemas Genómicos va permetre desenvolupar proves genètiques a mida per a pacients concrets, especialment en malalties rares, convertint-se en una referència a Espanya. Posteriorment, en 2009, va cofundar l'Institut de Medicina Genòmica (hui Health in Code) al Parc Científic UV, aprofitant les seues instal·lacions i el seu suport institucional.
El Parc Científic UV ha sigut fonamental per a consolidar empreses biotecnològiques, connectant investigació, tecnologia, talent i mercat. La seua experiència ha accelerat el desenvolupament de projectes com Health in Code, hui una referència europea i internacional.
L'ecosistema biotecnològic valencià ha evolucionat espectacularment, impulsat per iniciatives com el Congrés Nacional de Científics Emprendedores, que ha contribuït a crear cultura emprenedora en la ciència.
Els principals reptes actuals són la competència internacional i la velocitat de canvi, especialment amb la intel·ligència artificial, que exigeix passar a l'acció quasi immediatament. La medicina genòmica ha evolucionat de llegir un gen concret a llegir genomes complets, però encara queda per fer en la interpretació d'esta informació.
Entre les seues contribucions científiques destaca el descobriment del gen muscleblind, que ha donat lloc a aproximacions terapèutiques i a la creació d'ARTHEX Biotech. També participa en Mendels Brain, que aplica la genètica a la psiquiatria per a una medicina més personalitzada.
Pérez-Alonso també ha impulsat iniciatives de divulgació i formació per a traduir el coneixement científic a un format útil per als professionals sanitaris. Considera que el lideratge científic i empresarial requereix visió de futur, capacitat de rectificació i creació d'equips multidisciplinaris.
La universitat el manté connectat amb els nous avenços, proporcionant una satisfacció intel·lectual enorme. El que el motiva és estar al front de la ciència, la investigació traslacional i l'emprenedoria, buscant solucions per als pacients que encara no tenen diagnòstic o tractament.
Se sent orgullós dels casos concrets de pacients als quals han pogut donar una solució diagnòstica i obrir camí a tractaments. El seu consell als joves investigadors és que no es conformen amb la ciència pura, sinó que busquen explotar i transferir el coneixement per a fer-lo arribar al pacient. El seu llegat desitjat és la continuïtat del Congrés Nacional de Científics Emprendedores i la contribució a trobar una solució per a cada malaltia.
Informació elaborada a partir de la font oficial: PCUV — Parc Científic de la Universitat de València (19/11/2026)