La possibilitat d'activar i desactivar les propietats magnètiques d'un material com si fos un interruptor podria impulsar el desenvolupament de dispositius electrònics més eficients. Una investigació de l'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol), integrat en l'àrea científico-acadèmica del Parc Científic UV, ha trobat una manera de controlar l'altermagnetisme aplicant pressió sobre certs materials moleculars.
Aquesta troballa, publicada en el Journal of the American Chemical Society, ofereix una nova perspectiva teòrica per a un dels reptes principals de l'altermagnetisme: aconseguir que les seues propietats es modifiquen de forma reversible amb estímuls externs. Aquesta capacitat és especialment rellevant per a la espintrònica, una tecnologia que aprofita el 'spin' dels electrons per a processar i transmetre informació.
L'altermagnetisme, confirmat experimentalment en 2024, genera un gran interès científic per les seues característiques i el potencial per a nous components electrònics. No obstant això, controlar el seu comportament de manera precisa i reversible continua sent un obstacle per a la seua aplicació tecnològica.
L'equip investigador del ICMol ha demostrat, mitjançant simulacions, que la pressió pot activar i desactivar l'altermagnetisme en determinades xarxes metal·logràfiques. La investigació, liderada per José J. Baldoví, se centra en la transició de 'spin', que permet a alguns materials alternar entre estats electrònics d'alt i baix 'spin'.
Mitjançant simulacions computacionals de xarxes metal·logràfiques (MOF), el treball analitza una estructura laminar on la pressió pot induir canvis en l'estat de 'spin' i, per tant, en el seu comportament magnètic. Els resultats indiquen que l'altermagnetisme pot activar-se i desactivar-se amb pressió suficient, un pas important cap al disseny de dispositius electrònics programables i reconfigurables, com transistors espintrònics i memòries de baix consum.
A més de la pressió, l'estudi suggereix que altres estímuls com la temperatura o la llum podrien controlar l'altermagnetisme en materials moleculars, ampliant les possibilitats per a sistemes amb propietats ajustables. Aquests descobriments obrin la porta a futurs interruptors altermagnètics controlats per diversos estímuls, combinant la química de coordinació amb les propietats de l'altermagnetisme per a crear materials funcionals.
Tot i que els resultats provenen de simulacions teòriques i requereixen validació experimental, la investigació proposa una estratègia per a estudiar materials amb comportament magnètic controlable, contribuint al desenvolupament de futures tecnologies d'emmagatzematge i processament d'informació més eficients energèticament.
En el treball han participat José J. Baldoví, Alberto M. Ruiz, Andrei Shumilin i Diego López Alcalá, del grup 2D Smart Materials Lab del ICMol. La investigació ha rebut finançament de la Unió Europea (ERC 2D-SMARTiES), del Ministeri de Ciència i Innovació (2D-MAGIC) i del Plan GenT de la Generalitat Valenciana (2D-SWiMS).
