Un treball conjunt de l'Institut de Biomedicina de València (IBV) i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), ambdós del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha demostrat la influència de la lactància materna en la configuració del fageoma intestinal, el conjunt de virus que ataquen les bacteris de la nostra microbiota. L'estudi, publicat en la revista Cell Reports Medicine, analitza com aquest ecosistema viral canvia durant els primers dotze mesos de vida del bebé, passant d'una estructura més simple associada a la lactància a una major diversitat amb l'alimentació complementària.
La investigació s'emmarca en la cohort MAMI, un seguiment de mares i fills a la Comunitat Valenciana des del naixement. Es van analitzar mostres fecals dels bebés als set dies, al mes, als sis i dotze mesos, juntament amb mostres maternes i de llet. A través d'anàlisis metagenòmics, es van identificar 6.248 poblacions virals no redundants. Inicialment, el fageoma infantil és senzill, amb pocs virus concentrant gran part de l'abundància, destacant els associats a bacteris com Bifidobacterium.
La diversitat viral augmenta progressivament al llarg del primer any, passant d'unes 56 poblacions virals per mostra a la primera setmana a unes 160 als 12 mesos. "Comprendre com l'alimentació influeix en l'evolució del fageoma ens permet conèixer millor les relacions entre els virus i les bacteris hospedadores intestinals durant una etapa clau del desenvolupament", assenyala Alberto Marina, investigador de l'IBV-CSIC i coautor de l'estudi. "Els bacteriófags formen part de l'ecosistema intestinal des dels primers dies de vida i canvien a mesura que també canvia la microbiota".
Els resultats suggereixen que l'alimentació és el factor més consistentment associat al fageoma. Els bebés alimentats amb llet materna presenten més fags de Bifidobacterium, mentre que amb el mestret i l'alimentació complementària apareixen fags associats a bacteris com Lachnospiraceae i Ruminococcaceae, més característics de la maduració intestinal.
L'estudi també va analitzar la coincidència de poblacions de fags entre les mares i els bebés. "Trobem poblacions virals compartides entre mare i bebé, i observem que aquest solapament canvia a mesura que avança el desenvolupament. Els resultats són compatibles amb una contribució materna, però necessitem més estudis per determinar quins fags es transmeten i quina funció tenen", explica Elena Cabello Yeves, investigadora de l'IBV-CSIC i primera autora.
Aquesta investigació amplia el coneixement sobre el desenvolupament del microbioma infantil, incorporant el paper dels bacteriófags i les seues interaccions amb les bacteris. "Aquests virus poden modificar les poblacions bacterianes i intervenir en l'intercanvi genètic entre elles", conclou l'equip, que inclou col·laboradors del CSIC, CIBERER, CIBERESP i universitats del Regne Unit.
