La DANA del 2024 dispara la contaminació fecal a l'Albufera
Un estudi del CSIC revela que sis mesos després de les inundacions persistien indicadors de contaminació fecal i química.
Per Pau Ferrer Castelló
••3 min de lectura
IA
Imatge genèrica de sediments contaminats en aigües naturals.
Sis mesos després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, el Parc Natural de l'Albufera i les rambles del Poyo i Picassent encara mostraven signes de contaminació fecal i química, segons un estudi del CSIC.
Les inundacions provocades per la DANA del 29 d'octubre de 2024 van deixar una empremta ambiental significativa a l'Albufera i els seus voltants. Tot i que la situació va millorar amb el temps, sis mesos després encara es detectaven signes de contaminació fecal i química derivats de les inundacions i del col·lapse de les infraestructures de sanejament. Així ho posa de manifest un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
El treball, liderat pel Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), mostra que analitzar únicament l'aigua no és suficient per avaluar la recuperació d'un ecosistema. També és necessari estudiar els sediments, que poden actuar com a reservoris de contaminants.
Com a conseqüència de la riuada, es van produir fallades en les depuradores i les xarxes de clavegueram, alliberant-se grans quantitats d'aigües residuals sense tractar al medi ambient. L'estudi va fer un seguiment durant sis mesos de l'impacte d'aquests vessaments en la qualitat de l'aigua i els sediments del Parc Natural de l'Albufera i els barrancs del Poyo i Picassent. Els anàlisis microbiològics van detectar un augment immediat d'indicadors de contaminació fecal, com l'Escherichia coli i determinats virus entèrics.
“
"Estos resultados confirmaron una importante entrada de aguas residuales tras las inundaciones. Aunque los niveles de contaminación disminuyeron con el tiempo, varios indicadores seguían siendo más altos de lo normal medio año después."
Una altra de les conclusions és que la recuperació va ser desigual. La qualitat de l'aigua superficial va mostrar una recuperació parcial, però els sediments van conservar focus localitzats de contaminació que podrien tornar a mobilitzar-se davant nous episodis de pluges i inundacions.
Tot i que la contaminació química general es va situar entre nivells baixos i moderats en finalitzar l'estudi, es van identificar punts concrets amb major acumulació de contaminants, especialment en zones sotmeses a la influència urbana i agrícola de la rambla del Poyo. El treball, publicat a la revista Journal of Hazardous Materials, demostra la vulnerabilitat dels aiguamolls mediterranis com l'Albufera davant fenòmens meteorològics extrems.
D'altra banda, un estudi complementari va analitzar la presència de microplàstics i contaminants microbiològics en mostres de sediments i pols. Els resultats indiquen que el pols concentrava més microplàstics, mentre que els sediments acumulaven més microorganismes potencialment perillosos, com Salmonella spp. i E. coli.
“
"El trabajo pone de manifiesto que las inundaciones no solo desplazan contaminantes, sino que también pueden redistribuirlos entre distintos compartimentos ambientales, creando vías de exposición para las personas y los ecosistemas."
El CSIC va activar el Grup d'Assessorament en Desastres i Emergències (GADE) per donar suport a les tasques de resposta i reconstrucció amb coneixement científic. Des de llavors, ha prestat suport amb projectes de vigilància mediambiental i ha desenvolupat solucions pràctiques, com un material espessant per a la retirada de fang o un nou tractament per eliminar el floridura de les vivendes afectades.