L'anàlisi, publicada en Environmental Science and Pollution Research, indica que, malgrat una millora general en la qualitat dels rius europeus durant els últims anys, el ritme no és suficient per a complir els objectius ambientals fixats per a 2030. L'estudi ha analitzat dades entre 2015 i 2021.
La contaminació orgànica va disminuir en 14 dels 18 països estudiats, i les concentracions de fosfats van baixar en 11 de 16. No obstant això, només Eslovènia manté una trajectòria plenament compatible amb els objectius de 2030. Finlàndia, Estònia, Irlanda, Itàlia i Dinamarca també presenten una situació favorable, però necessiten mantenir o reforçar les seues polítiques de gestió.
María Pachés, autora principal de la investigació, destaca la importància d'analitzar no només l'estat actual dels rius, sinó també la velocitat de millora per a garantir l'assoliment dels objectius.
Bèlgica, Bulgària, Lituània, Romania, Suècia i Espanya són els països que afronten majors desafiaments. En el cas espanyol, la càrrega de contaminació orgànica continua sent elevada, i les concentracions de fosfats van augmentar entre 2015 i 2021. "Aquesta evolució ens allunya dels objectius ambientals de 2030 i evidencia la necessitat de reforçar les actuacions destinades a controlar les aportacions de nutrients als ecosistemes fluvials", explica Remedios Martínez, investigadora del IIAMA-UPV.
Per a arribar a aquestes conclusions, l'equip ha desenvolupat l'indicador Human Pressure on River Ecosystems (HPRE), una metodologia que avalua la pressió humana sobre els ecosistemes fluvials utilitzant dades d'Eurostat. Aquest indicador combina la demanda bioquímica d'oxigen (relacionada amb la contaminació orgànica) i la concentració de fosfats (associada a l'eutrofització).
Les investigadores atribueixen les millores detectades en molts països als avenços en la recollida i tractament d'aigües residuals i a normatives per a reduir els abocaments de nutrients. No obstant això, subratllen que caldrà intensificar les mesures a Europa, incloent el control de vessaments urbans, industrials i agrícoles, i harmonitzar els sistemes de seguiment.
L'indicador HPRE permet identificar territoris sota major pressió, avaluar polítiques i orientar inversions. No obstant això, es considera una eina de diagnòstic que ha de complementar-se amb variables biològiques i hidromorfològiques per a una avaluació ecològica integral.
