El passat 30 de setembre, Ramón Barat, catedràtic de Tecnologies del Medi Ambient i responsable del grup CALAGUA del IIAMA-UPV, va pronunciar la conferència inaugural del «Segon Trobada Transdisciplinària d'Investigació sobre Estudis de l'Aigua i Sostenibilitat en Mèxic: passat, present i futur». L'esdeveniment, celebrat a Mèxic, va centrar-se en l'evolució de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR).
Sota el títol “Com transformar les EDAR en biofactories”, el professor Barat va detallar com estes instal·lacions poden anar més enllà del simple tractament de l'aigua, convertint-se en centres capaços de recuperar nutrients i altres recursos valuosos per a nous usos. "Esta transformació planteja noves oportunitats per connectar la depuració amb la reutilització i la recuperació de materials", va destacar el catedràtic.
El concepte de biofactoria integra el tractament de les aigües residuals amb l'aprofitament dels seus components, reforçant el paper de les EDAR en l'economia circular. No obstant això, el termini per aconseguir este model depèn del grau de recuperació que es pretenga. Si s'entén per biorrefineria una instal·lació que valore tota la matèria i recupere la major part del nitrogen i el fòsfor, encara queden molts anys per a la seua completa implantació. En canvi, si l'objectiu contempla la recuperació parcial d'alguns d'estos recursos, l'horitzó temporal és més proper. Per això, concretar l'abast de la transformació "resulta essencial per valorar els avanços i els terminis d'implantació", va afirmar el Dr. Barat Baviera.
La transformació de les EDAR en biofactories requerix integrar els processos de recuperació de recursos amb el tractament de l'aigua, garantir la qualitat dels productes obtinguts i mantindre un funcionament eficient de les instal·lacions. Des del punt de vista ambiental, el desafiament consisteix en què esta recuperació aporte un benefici global, considerant el consum energètic, les emissions i els residus associats als nous processos, a més de preservar la qualitat de l'aigua tractada. L'objectiu final és avançar cap a un model que combine l'aprofitament de recursos amb la protecció dels ecosistemes.
La viabilitat econòmica es presenta com un factor decisiu. El professor Barat va distingir tres nivells segons els costos operatius i la capacitat de recuperar la inversió: el primer, on els costos operatius siguen iguals o inferiors als d'una EDAR convencional; el segon, amb costos nuls o petits beneficis; i el tercer, que exigix produir beneficis suficients per amortitzar la inversió en un termini raonable. Per tant, el futur de les depuradores com a biofactories dependrà tant del grau de recuperació de recursos com del nivell de viabilitat econòmica establit.
