La Conselleria de Sanitat va acometre més de 49.000 operacions a través del pla de xoc durant 2025, xifra que suposa unes 5.000 més que l'exercici anterior. Esta tendència creixent en les derivacions es manté des d'anys anteriors, especialment des de les modificacions que van permetre accedir a este sistema per a patologies amb espera de més de 60 dies.
El pla de xoc, emmarcat en el decret 97/1996, es va dissenyar per a eliminar les llistes d'espera quirúrgiques. La norma, impulsada inicialment amb Eduardo Zaplana com a president i Joaquín Farnós com a conseller de Sanitat, s'ha mantingut amb pocs canvis. Amb este mecanisme, el departament dirigit per Marciano Gómez va poder derivar 49.234 intervencions, representant el 15,1% del total de les efectuades per la sanitat pública valenciana, un increment de 2,2 punts respecte a l'any precedent.
Cal puntualitzar que esta xifra exclou els departaments de salut en règim de concessió administrativa, com Elx-Crevillent i, anteriorment, Manises, Dénia i Torrevieja. Els càlculs mostren disparitats entre departaments: La Marina Baixa va ser l'àrea amb major recurs al pla de xoc (29,4%), seguida per Elda (23,9%) i València - Hospital General (23,2%). Altres departaments com València - Arnau, Gandia i Alacant - Sant Joan van superar el 20% de derivacions.
En l'altre extrem, l'Hospital Provincial de Castelló va derivar només el 4,1% de les seues intervencions. Dénia (5,9%), Requena (6,8%), València - Dr. Peset (8,4%), València - La Fe (8,8) i Manises (9,6%) també van registrar taxes inferiors al 10%. En termes absoluts, el departament de València - Hospital General va liderar les derivacions amb quasi 4.500 intervencions, seguit per Alacant, Alacant - Sant Joan, Elda i València - Arnau, amb més de 3.000.
Les derivacions han crescut significativament des de 2020, quan es van realitzar 22.743 cirurgies (9,7% del total). Enfront de 2022, el creixement ha sigut del 66%. La Conselleria de Sanitat va destinar 270,7 milions d'euros a derivacions entre 2024 i 2025: 76,8 milions pel pla de xoc i 193,9 milions per activitat no concertada (proves diagnòstiques, rehabilitació, etc.).
El gasto per habitant en el pla de xoc va créixer un 9,3% i es va reduir un 6,4% en activitat no concertada, situant-se en 48,85 euros per habitant en els últims dos anys, malgrat l'augment absolut del gasto.
Mentrestant, la llista d'espera quirúrgica va tancar 2025 amb 72.699 pacients, un 1,7% menys que en 2024 però un 11,4% més que en 2023. Cirurgia Plàstica (152 dies) i Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica (99 dies, amb 20.643 pacients) van ser les especialitats amb més demora.
La llista d'espera per a una primera consulta en especialitats va arribar a 313.189 persones, amb Oftalmologia i Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica com les més afectades. El CES CV, que encapçala Fernando Móner, reclama mesures "immediates" per a evitar que l'increment es torne "crònic i estructural", demanant "ajust i ampliació de les plantilles".
La portaveu de Sanitat del PSPV en Les Corts, Yaissel Sánchez, va qualificar la situació de "crítica i insostenible", assenyalant demores intolerables per a veure especialistes com cardiòlegs (104 dies), neuròlegs (106), traumatòlegs (105) o oftalmòlegs (102).
