“"He barrejat investigació històrica, il·lustració, espiritualitat i memòria queer per reconstruir la figura de Margarida des d'un altre lloc."
Hi ha històries que sobreviuen durant segles reduïdes a unes poques línies d'un document. La de Margarida Borràs és una d'elles. El 1460, a la València medieval, una persona nascuda com a varó a Mallorca i pertanyent a una família de notaris va ser executada públicament després d'haver viscut com a Margarida. La seva història va quedar recollida pel cronista Melcior Miralles i, més de cinc-cents anys després, continua plantejant preguntes sobre la vida, el gènere i les formes de dissidència en la societat medieval.Ara, Rubén Antón recupera la seva història a Margarida Borràs, la que era home, una novel·la històrica que neix d'anys d'investigació, treball d'arxiu i estudi del context social en què va viure Margarida. El llibre no se centra únicament en el final de la seva vida. El seu propòsit és reconstruir literàriament tot allò que va poder existir darrere de les poques línies que han sobreviscut en els documents.
Una novel·la construïda des de la investigació
Rubén Antón desenvolupa des de fa anys un projecte artístic i d'investigació dedicat a recuperar la memòria històrica LGTBIQ+. A través de Drag is Burning, ha investigat i divulgar històries de travestisme i dissidència sexual i de gènere mitjançant exposicions, publicacions, televisió i altres projectes culturals.
Margarida Borràs, la que era home suposa un nou pas dins d'aquell treball: traslladar aquesta investigació al terreny de la novel·la històrica. Per construir l'obra, Antón ha treballat amb fonts medievals i documentació d'arxiu, intentant reconstruir tant la vida de Margarida com el món social que la va envoltar.
La novel·la parteix de les dades històriques conegudes i utilitza la ficció per explorar allò que els documents no van conservar: la seva infància, les seves relacions familiars, la seva arribada a València, les persones que va poder conèixer i les circumstàncies que la van poder portar a construir una vida pròpia lluny de Mallorca.
El resultat no pretén presentar com a fets històrics allò que pertany a la ficció, sinó utilitzar la literatura per donar vida als espais que la documentació ha deixat en blanc.
Una mallorquina a la València del segle XV
Les fonts medievals permeten establir que Margarida era d'origen mallorquí i que era filla d'un notari. Posteriorment es va traslladar a València, on va viure com a Margarida Borràs i va quedar registrada en el dietari de Melcior Miralles. El 28 de juliol de 1460 va ser executada públicament a la plaça del Mercat de València.
L'excepcionalitat de la seva història resideix també en la informació que, malgrat el pas dels segles, ha arribat fins a nosaltres sobre la seva manera de viure i presentar-se públicament.
Antón evita traslladar automàticament categories contemporànies a una persona del segle XV i la situa en el limbo del binarisme de gènere. La novel·la parteix de les paraules i els fets conservats en les fonts per intentar comprendre Margarida com una persona andrògina dins del seu propi temps històric. El títol del llibre procedeix precisament de la forma en què el cronista medieval es va referir a ella.
Una nova troballa sobre la família Borràs d'Inca
Durant la investigació per a la novel·la, Rubén Antón va acudir a l'Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, on va localitzar documentació relacionada amb membres del llinatge Borràs vinculats a l'exercici de la notaria a Inca durant la primera meitat del segle XV.
Entre els registres trobats apareix de forma reiterada el nom d'Arnau Borràs, documentat en els anys anteriors a l'execució de Margarida. La coincidència resulta especialment rellevant en creuar diferents elements: el cognom Borràs, la professió de notari, la localització a Inca i la cronologia dels registres.
A més, el nom Arnau Borràs apareix entre diferents generacions del llinatge familiar vinculats a la notaria al nord de l'illa. Un d'ells figura registrat en els arxius autoritzats pel Magnànim en una data compatible amb la generació a la qual pertanyeria el pare de Margarida.
La documentació localitzada no conté una fórmula explícita que identifiqui un d'aquests Arnau Borràs com a pare de Margarida. La relació és una reconstrucció genealògica basada en el conjunt de registres trobats. No obstant això, la troballa aporta una nova via per investigar l'origen familiar d'una dona la procedència mallorquina de la qual ja estava recollida per les fonts històriques.
Per a Antón, aquest treball d'arxiu permet situar la història de Margarida dins d'un context familiar i social concret: el de les famílies de notaris d'Inca a la Mallorca del segle XV.
Una història entre Mallorca i València
El recorregut vital de Margarida connecta així dos territoris de la Corona d'Aragó. Mallorca apareix com el lloc d'origen familiar; València, com l'escenari en què va desenvolupar la seva vida adulta i on finalment va ser ajusticiada.
Aquest desplaçament constitueix també un dels elements centrals de la novel·la, que reconstrueix el viatge d'una persona entre dues societats i dos moments de la seva vida, explorant les relacions familiars, socials i afectives que van poder formar part de la seva existència.
Més enllà de les circumstàncies de la seva mort, Margarida Borràs, la que era home planteja una pregunta essencial: qui va ser realment Margarida? Sabíem com va morir però no com va viure.
La memòria com a punt de partida
La publicació de la novel·la continua la trajectòria de Rubén Antón en la recuperació d'històries que han quedat fora dels relats històrics tradicionals.
El seu treball combina investigació, creació artística i divulgació per recuperar personatges i experiències LGTBIQ+ retornant-los un espai de memòria i celebració dins de la cultura contemporània.
Amb Margarida Borràs, la que era home, Antón converteix ara una figura documentada de la València del segle XV en la protagonista d'una novel·la històrica i recupera, al mateix temps, part de la seva vida i del seu propi origen mallorquí.
Més de cinc-cents anys després de la seva mort, Margarida Borràs i la seva història estan més vives que mai.
A través d'una escriptura que creua arxiu, simbolisme i sensibilitat contemporània, Rubén Antón retorna veu, dignitat i presència a una figura esborrada durant segles per la història oficial.
