Un estudi coliderat per l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic Universitari de València, i la Universitat Politècnica de València (UPV) ha permés desenvolupar una estratègia terapèutica innovadora basada en nanotecnologia. L'objectiu és millorar l'eficàcia del tractament en càncer de mama triple negatiu, un dels subtipus més agressius i amb menys opcions terapèutiques específiques.
Els resultats, publicats en la revista Biomaterials Research, són fruit de la col·laboració entre el Grup d'Investigació en Biologia en Càncer de Mama d'INCLIVA i el Grup d'Investigació en Nanomaterials i Sensors (NanoSens) de la UPV, integrat en el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).
El doctor Juan Miguel Cejalvo, investigador principal d'INCLIVA i oncòleg del Clínic, explica que les teràpies actuals se centren en les cèl·lules tumorals, però el microambient tumoral, especialment els fibroblasts associats al càncer (CAFs), juga un paper clau en la progressió, la resistència a tractaments i la immunosupressió.
El càncer de mama triple negatiu representa entre el 15% i el 20% dels casos, és molt agressiu i té pitjor pronòstic. Per això, desenvolupar noves estratègies que actuïn també sobre el microambient tumoral és un avanç rellevant.
A diferència de les teràpies convencionals, aquest estudi utilitza un nanodispositiu que transporta doxorubicina, una quimioteràpia habitual, directament al tumor. Les nanopartículas estan dissenyades per reconèixer una proteïna específica (FAP-) present en els fibroblasts associats al càncer, que són les cèl·lules més abundants del teixit tumoral i afavoreixen el creixement, la diseminació i la resistència als tractaments.
La investigadora Iris Garrido, d'INCLIVA, destaca que els resultats experimentals mostren que la nanoteràpia es dirigeix selectivament al microambient tumoral, redueix el creixement del tumor, afavoreix l'eliminació de cèl·lules canceroses i activa el sistema immunitari.
Aquesta teràpia dirigida permet reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia convencional, com la toxicitat cardíaca de la doxorubicina, ja que el nanodispositiu la concentra al tumor, disminuint l'impacte sobre teixits sans. L'estudi obri vies cap a tractaments més eficaços i segurs.
Els propers passos inclouen l'optimització del nanodispositiu i la validació en models més complexos, amb l'objectiu d'avançar cap a una possible aplicació en pacients.
