Un estudi de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha revelat que les cèl·lules del càncer de mama triple negatiu (CMTN) són capaces de reprogramar els macròfags, unes cèl·lules immunitàries presents en l'entorn del tumor. Estes cèl·lules modificades alliberen senyals inflamatoris que faciliten la migració de les cèl·lules canceroses, la seua supervivència i la colonització del pulmó.
La investigació, liderada pel grup d'Investigació Traslacional en Càncer de l'IIS La Fe i del Hospital Universitari i Politècnic La Fe, i publicada en la revista científica OncoImmunology, conclou que el CMTN pot 'educar' cèl·lules del sistema immunitari per preparar el camí cap a la metàstasi pulmonar. El CMTN és una de les formes més agressives de càncer de mama, caracteritzada per l'absència de receptors hormonals i HER2, fet que limita les opcions de tractament i s'associa a una major capacitat de disseminació i recaiguda.
L'estudi aporta una resposta a la qüestió de com algunes cèl·lules tumorals aconsegueixen sobreviure al viatge per l'organisme i establir-se en òrgans distants. Els investigadors han observat que les cèl·lules tumorals modifiquen el seu entorn, convertint els macròfags en macròfags associats al tumor. Estos macròfags reprogramats alliberen senyals de comunicació cel·lular, com les citoquines i quimiocines CCL3, CCL4, CXCL2 i IL-1, que activen programes biològics en les cèl·lules tumorals, augmentant la seua capacitat de desplaçament, travessar vasos sanguinis i colonitzar el pulmó.
A més, esta comunicació entre tumor i macròfags també debilita la resposta antitumoral. Els macròfags reprogramats afavorixen l'aparició de cèl·lules T reguladores, que redueixen la resposta defensiva i reforcen un microambient immunosupressor. María Rosado Sanz, autora de l'estudi, explica que "este descobriment ajuda a explicar per què alguns tumors de mama triple negatiu presenten un comportament més agressiu i pitjor resposta a determinats tractaments". El treball relaciona la presència de programes immunosupressors i macròfags protumorals amb una pitjor resposta a la quimioteràpia neoadjuvant.
Una de les aportacions rellevants és que els investigadors han demostrat que el bloqueig d'esta comunicació reduïx diversos processos necessaris per a la disseminació tumoral. Utilitzant inhibidors dirigits a receptors implicats en esta comunicació, com maraviroc, navarixin i anakinra, s'ha observat una reducció de la migració de les cèl·lules tumorals i de la colonització pulmonar en models preclínics. Encara que estos resultats necessiten validació clínica addicional, la investigació obri una via per a dissenyar estratègies que impedisquen la preparació del terreny per a la metàstasi.
El treball aporta una nova perspectiva sobre la disseminació del càncer, on la metàstasi no depén únicament de les característiques tumorals, sinó també de la capacitat del tumor per a modificar el seu entorn i aprofitar cèl·lules del sistema immunitari. En el cas del CMTN, on la recaiguda metastàsica és un repte clínic, comprendre estos mecanismes és essencial per a desenvolupar tractaments més eficaços i explorar futures combinacions terapèutiques dirigides al microambient tumoral.
La investigació ha comptat amb la participació de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, la Universitat de València, el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica, la Universitat de Barcelona i el Princess Máxima Center for Pediatric Oncology, entre altres institucions col·laboradores. Ha rebut suport de l'Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama (AMACMA D8) de Requena, projectes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el programa VLC-BIOMED 2024, beques predoctorals de la Fundació Científica de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, Erasmus+ i la Generalitat Valenciana.
