L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha anunciat que el seu programa Escriptor de l’Any 2027 es dedicarà a l’autoria femenina durant l’Edat Moderna. Esta iniciativa vol posar el focus en els escrits produïts per dones en els segles XVI, XVII i XVIII, donant continuïtat a la primera celebració de l’Escriptor de l’Any que l’AVL va organitzar el 2004, centrada en els escriptors valencians d’eixa mateixa època.
La institució pretén valorar i donar a conèixer les investigacions recents d’especialistes com M. Ángeles Herrero Herrero i Verònica Zaragoza Gómez. Estes expertes han revisat el paper de les dones en la cultura i la creació literària, estudiant textos religiosos, espirituals, lírics i autobiogràfics que ofereixen una visió del món alternativa al discurs històric oficial. La Comissió de l’Escriptora de l’Any 2027, integrada per M. Àngels Francés, Àngels Gregori, Susanna Lliberós i Carme Manuel, amb Herrero i Zaragoza com a comissàries i assessores externes, impulsa este projecte.
Com a punt de partida, l’AVL proposa l’estudi de l’epistolari entre Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) i la seua filla, Estefania de Requesens i Roís de Liori (cap al 1504-1549). Hipòlita Roís de Liori, baronessa de Riba-roja, va nàixer a València i es va traslladar al Principat en casar-se. A partir de 1517, va iniciar una correspondència que es va intensificar quan va començar a regentar el patrimoni familiar. Les cartes escrites en valencià entre 1533 i 1538, dirigides a la seua filla i a altres personalitats com el teòleg Pere Antoni Beuter o Benet Honorat Joan, formen el gruix d’esta correspondència.
Des de la Comissió Escriptora de l’Any 2027 destaquen que este epistolari privat i familiar és una mostra valuosa per entendre la vida i la visió del món de les dones de l’època, especialment considerant que molts epistolaris femenins s’han perdut o no estan localitzats.
A més, s’investigaran altres testimonis d’autoria femenina en valencià dels segles XVI, XVII i XVIII. Entre estos casos es troben els d’Àngela Almenar i Monfort, fundadora del Col·legi de l’Assumpció de la Verge (Na Monforta), que va escriure les 'Constitucions' impreses per la impressora Jerònima Galés. També es consideraran obres de religioses com Laura Barberà i Rosas, autora de versos religiosos, i Narcisa Torres (Rosa Trincares), que va escriure poemes en defensa del valencià durant la Il·lustració. El paper de les dones de la família Borja en l’àmbit del poder eclesiàstic i polític també serà objecte d’estudi.
L’objectiu final és traure a la llum els casos d’altres dones que, des de rols privats o confessionals, van deixar constància en valencià del seu pas per un món que sovint els negava l’accés al discurs públic.
