El risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana no finalitza amb la canícula, el període tradicionalment associat a les temperatures més altes. Les xifres històriques recopilades per la Generalitat Valenciana indiquen que, a partir del 15 d'agost, s'han cremat més de 50.000 hectàrees en el segle XXI. En concret, 53.100 hectàrees en els últims 26 anys, xifra que representa el 37% del total de més de 141.000 hectàrees calcinades durant les campanyes d'estiu.
Un dels exemples més greus d'incendis ocorreguts després del pont d'agost és el de Bejís en 2022, que va començar el 15 d'agost a causa d'un llamp latent i va acabar devorant 19.500 hectàrees. Aquest incendi va ser el més greu registrat a partir d'eixa data, molt per davant d'altres com el de la Vall d'Ebo, que també va superar les 10.000 hectàrees, iniciat per una tempesta elèctrica.
Tot i que l'extensió dels focs posteriors al 15 d'agost ha sigut generalment menor, casos com el de Montitxelvo (2.077 hectàrees cremades al novembre) o els incendis de La Solana en 2010 (més de mil hectàrees) posen de manifest com el canvi climàtic pot desestacionalitzar l'època d'incendis. Eixe any, 5.400 hectàrees es van cremar a partir del 15 d'agost.
Històricament, el percentatge de terreny calcinat a partir del 15 d'agost ha sigut significatiu. En l'any 2000, es van cremar 4.978 hectàrees de les 6.154 totals, amb incendis destacats a Planes (623) i Xàbia (372). En 2001, foren 3.599 hectàrees de les 4.569 totals, i en 2007, 5.700 hectàrees a partir de la segona quinzena d'agost.
En el que va d'estiu, els incendis de la Vall d'Uixó (gairebé 9.500 hectàrees, incloent un 12% de la Serra d'Espadà) i Tírig (800 hectàrees) han sigut els més alarmants. Amb temperatures encara altes, activitats turístiques i festives, i la possibilitat de tempestes, la campanya de focs no es considera acabada, com evidencien els constants avisos del 112.
