La decisió judicial argumenta que la mesura, aprovada pel ple de l'Ajuntament de València el 28 de gener de 2025, manca de base suficient i infringeix la Llei de Garantia d'Unitat de Mercat. El consistori havia justificat la suspensió per un augment del 300% en les sol·licituds de llicències vinculades a l'allotjament turístic durant 2024, segons dades municipals.
No obstant això, la sentència assenyala que en eixe mateix any només es va presentar una sol·licitud per a un hotel amb 78 places. El tribunal subratlla que l'increment detectat per l'Ajuntament es referia principalment a habitatges d'ús turístic, no a hotels. La Sala considera que una única sol·licitud hotelera no justifica una pressió turística que deteriori l'entorn urbà ni un perjudici al dret a l'habitatge dels residents.
A més, el TSJCV conclou que l'acord del ple valencià és nul de ple dret per vulnerar l'article 5 de la Llei 20/2013, que protegeix la llibertat d'establiment i evita restriccions desproporcionades a l'activitat econòmica. La sentència encara admet recurs de cassació davant el Tribunal Suprem o la mateixa Sala.
“"No és un risc menor ni aïllat. És la segona vegada en dos anys que els tribunals tomben una moratòria turística aprovada pel govern de María José Catalá."
Compromís per València ha alertat del risc econòmic per a les arques municipals, ja que la sentència obri la porta a la reclamació d'indemnitzacions per perjudicis soferts pels promotors afectats. La coalició assenyala que aquest patró de sentències respon a una manera de legislar que no resisteix el control judicial i que trasllada el cost de l'error a les finances públiques.
La formació reclama al govern local que detalle urgentment l'abast de la moratòria anul·lada: quants expedients hotelers van quedar bloquejats, quants promotors pretenen reclamar i quina estimació fan els serveis jurídics sobre l'impacte econòmic. Consideren clau aquesta informació perquè la ciutadania conega les conseqüències de la política turística municipal al Cabanyal-Canyamelar.
