L'increment de les temperatures nocturnes, agreujat pel canvi climàtic, està provocant un augment de l'insomni a nivell mundial. Un anàlisi de la plataforma 'Climate Central' estima que, des de 1970, l'augment de les temperatures nocturnes ha duplicat les hores de son perdudes. A Espanya, esta situació ja causa la pèrdua de fins a 42 hores de son per persona i any. Els experts consideren este fenomen un problema creixent de salut pública que afecta el benestar de milions de persones.
L'estudi es basa en dades de 1.338 grans ciutats mundials entre 1970 i 2025, analitzant la relació entre temperatures nocturnes i taxes d'insomni. Els resultats indiquen un increment global de l'insomni vinculat a les altes temperatures, arribant a pèrdues de fins a 90 hores anuals en algunes ciutats.
A Espanya, ciutats com Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Màlaga registren pèrdues de son d'entre 30 i 42 hores anuals. Els valencians encapçalen este rànquing, perdent fins a 42 hores de son per culpa del calfament global. L'estudi calcula que la crisi climàtica és responsable directa de fins al 16% de les hores de son perdudes en estes metropòpolis.
Els experts denuncien que la pèrdua d'hores de son per calor nocturna té grans implicacions per a la salut ciutadana, augmentant el risc de malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió, accidents i problemes de salut mental. El calor nocturn dificulta la reducció de la temperatura corporal durant el descans, complicant conciliar el son i obtindre un descans reparador.
Les ciutats són especialment afectades per l'efecte 'illa de calor urbana'. A més, els llars vulnerables, sovint sense climatització o recursos per a utilitzar-la, són els més perjudicats. La falta de son pot agreujar malalties preexistents i augmentar el risc de problemes físics i mentals a llarg termini, especialment en adults majors, xiquets i dones embarassades.
Courtney Howard, presidenta de l'Aliança de Clima i Salut, afirma que la pèrdua de son per nits càlides és una preocupació creixent per a la salut pública i la productivitat. Defensa la necessitat de més mesures d'adaptació climàtica i de reduir urgentment les emissions de gasos d'efecte hivernacle per a protegir la salut i la prosperitat global.
