Les obres de remodelació de l'avinguda de Pérez Galdós a València estan incorporant de manera massiva un nou concepte de mobiliari urbà: els anomenats 'seients isquiàtics'. En total, s'hi instal·laran 44 unitats d'este peculiar element.
Estes estructures no són un seient tradicional, sinó un punt de suport que permet a l'usuari recolzar-se mentre continua dempeus. Estan pensats especialment per a persones majors, que poden tindre dificultats per a asseure's i alçar-se, i també per a gent jove que prefereix esperar dempeus però busca una postura més còmoda. La seua ubicació als voltants de les parades d'autobús suggereix que estan dissenyats per a esperes curtes.
Este disseny, que ha evolucionat des de simples barres asimètriques fins a suports de fusta com els instal·lats ara, és de proliferació recent. El nom 'isquiàtic' prové de l'os isqui, part del maluc, que és un dels punts de suport per a l'usuari. Els bancs són xicotets, pensats per a una sola persona o, com a màxim, dos molt junts.
A la ciutat de València, estos 'seients' ja es podien trobar en llocs com el jardí del carrer Ruaya o el jardí del Cedre, i s'havien incorporat a estacions d'FGV com Àngel Guimerà o Plaça d’Espanya. Ara, la reforma de Pérez Galdós suposa la seua arribada de forma molt més generalitzada.
Com a part de la reforma de Pérez Galdós - Giorgeta, s'estan instal·lant un total de 389 bancs i cadires, a més de 152 aparcabicis, 114 papereres i 131 jardineres.
