Les comarques de l'Alt Maestrat i Els Ports lideren la preferència pel valencià en l'educació a la província de Castelló, amb percentatges del 95% i 93% respectivament, segons la Memòria sobre la Situació Socioeconòmica i Laboral de 2025 del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES CV). Esta tendència contrasta amb les comarques del sud, com l'Alt Millars (65%) i l'Alt Palància (72%), on predomina el castellà.
Altres comarques castellonenques mostren una clara inclinació cap al valencià, com el Baix Maestrat (81%), la Plana Baixa (76%), la Plana Alta (67%) i l'Alcalatén (64%). La distribució geogràfica reflecteix una divisió nord-sud en la tria de l'idioma base, amb una major aposta pel valencià a les zones més septentrionals de la província.
La participació en el procés de consulta per a l'elecció de la llengua base en les etapes d'Infantil, Primària i ESO va ser notable a Castelló, amb un 59,81% de les famílies acudint a votar, xifra que supera els registres de València (58,81%) i Alacant (57,96%).
La Llei de Llibertat Educativa contempla este procés de consulta, que permet a les famílies triar l'idioma amb major pes en l'educació dels seus fills, establint alhora uns mínims de docència en l'altra llengua segons l'etapa educativa. L'objectiu és determinar la distribució d'aules per idioma en cada centre i curs escolar.
En les zones valencianoparlants, la distribució d'unitats es realitza segons els percentatges de vot obtinguts. En les zones castellanoparlants, es podrà constituir una unitat de valencià només si hi ha una "demanda d'alumnat suficient".
