El lloguer s'ha consolidat com el principal problema per a accedir a un habitatge a la Comunitat Valenciana. Així ho conclou una investigació de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat d'Alacant, que analitza l'accessibilitat residencial basant-se en més de cinc milions d'observacions d'habitatges europeus, amb un focus específic en el territori valencià. La catedràtica Paloma Taltavull va exposar els resultats, destacant que l'accessibilitat a l'habitatge depèn del règim de tinença, els nivells de renda i l'oferta disponible, sent el lloguer el punt crític.
Aquesta situació s'origina per una combinació de canvis estructurals: un augment de la demanda d'habitatge per factors econòmics i demogràfics, i una oferta limitada després d'anys de baixa construcció. La reducció del crèdit hipotecari després de la crisi financera també ha desplaçat demanda cap al lloguer. A la Comunitat Valenciana, aquest efecte és més marcat per un parc d'habitatge de lloguer reduït. La combinació d'oferta limitada i demanda creixent ha incrementat l'esforç econòmic dels inquilins.
La investigació revela que els llars que accedeixen a un habitatge de lloguer a preu de mercat destinen entre el 50% i el 60% de la seua renda al pagament, superant àmpliament el 30% considerat com a referència per a l'accessibilitat. En canvi, entre els propietaris, aquest esforç disminueix amb el temps, especialment després dels primers anys de la hipoteca. La renda residual, diners disponibles després de pagar l'habitatge, és significativament més alta per als propietaris que per als inquilins.
La desigualtat de renda també influeix en l'accessibilitat. Un increment de l'1% en l'índex de Gini s'associa a un augment del 0,87% en l'esforç d'accés a l'habitatge. L'edat del cap de família també redueix aquest esforç, relacionat amb una major presència de propietaris en grups d'edat avançada. Els llars en lloguer afronten un esforç de pagament superior, i la investigació conclou que la crisi d'accés es concentra en aquest segment, dificultant l'acumulació d'estalvi per a accedir a la propietat, una situació definida com una "trampa" per la impossibilitat de generar un coixí financer.
L'estudi també relaciona habitatge i pobresa. La taxa d'accessibilitat (esforç econòmic per al pagament de l'habitatge) és l'indicador que millor anticipa el risc de pobresa, per damunt de la renda residual. Aquest efecte és més acusat en llars de menor renda i afecta també a part de la classe mitjana quan l'accés és per lloguer. La conclusió final és que l'accessibilitat a l'habitatge és multidimensional, influenciada per la distribució de la renda, el règim de tinença i la disponibilitat d'habitatge. Tot i que la situació a la Comunitat Valenciana no arriba als nivells de màxima pressió d'altres territoris, la seua evolució requereix un seguiment constant de les polítiques d'habitatge.
