El Pla General Estructural (PGE) d'Alacant, pendent de supervisió de la Conselleria de Medi Ambient, obri la porta a un disseny urbanístic en vertical. El pla proposa renunciar al límit general de deu plantes per a permetre edificacions més altes, amb l'objectiu d'alliberar sòl per a usos públics com zones verdes, vials més amplis o millores en el transport públic, incloent noves línies de tramvia o carrils reservats per a bus.
Aquest model d'edificació en altura, ja adoptat per altres municipis com Benidorm, permetrà absorbir el creixement demogràfic previst, que estima que Alacant arribarà als 466.340 habitants en 2050, més de 100.000 residents addicionals. La planificació preveu la construcció de més de 44.886 noves vivendes, tant de renda lliure com de protecció pública, sense recalificar nous sectors urbanístics més enllà dels ja contemplats en el PGOU de 1987.
El document aposta per un model policèntric, prioritzant la regeneració de barris consolidats i el desenvolupament de sectors pendents com Pino i Ruaya. Els nous desenvolupaments residencials es localitzaran de forma selectiva per a completar l'estructura urbana, resoldre discontinuïtats i executar dotacions i infraestructures, configurant un arc de creixement als límits oest, nord i nord-est de la ciutat per a evitar una expansió dispersa.
Dins d'aquests nous espais, es preveu el desenvolupament de vuit sectors residencials que acolliran unes 23.155 vivendes. Els sectors amb major capacitat són Fondo Piqueres (8.250 vivendes), Vistahermosa-Juncaret (3.560) i Guijarro-Villafranqueza (3.052). Entre el 30% i el 40% de les noves vivendes en aquests barris hauran de ser de protecció pública, a més d'unes 2.000 vivendes protegides d'iniciativa pública previstes pel Pla Vive i altres parcel·les municipals.
El PGE determina que el desenvolupament urbanístic no fomenta la segona residència, sinó que reforça la vivenda habitual, protegida i assequible. S'estima que encara es podrien construir unes 10.010 vivendes en zones urbanitzades actuals, a les quals se sumen unes 2.025 vivendes en actuacions en programació (com el Parc Central o Sangueta) i unes 12.782 en Operacions de Transformació Estructural (OTE) als polígons de Rabasa i Florida-Babel.
L'aposta pel model vertical busca utilitzar de forma més eficient els teixits urbans, evitant que la resposta a les necessitats residencials depengui exclusivament de nous sòls. La major altura podrà admetre's en àmbits estratègics per a concentrar edificabilitat, reduir l'ocupació en planta i evitar efectes d'apantallament, sempre que contribueixi a millorar la permeabilitat visual i urbana, alliberar sòl per a zones verdes i millorar la qualitat de l'entorn.
La determinació de l'altura no serà uniforme, sinó que es valorarà cas per cas, tenint en compte l'estudi de paisatge, les visuals, els hito urbans i el confort climàtic. La concentració de l'edificabilitat en altura haurà de traduir-se en una menor ocupació del sòl i una millora verificable de l'espai públic, les zones verdes i la mobilitat.
